Com podem ajudar des de Sant Cugat en el drama dels refugiats sirians?

Susanna Pellicer

Publicat: el 7/set/15
Opinió| Columnes

La gent és molt bona i generosa. Des que van començar als mitjans de comunicació a sortir imatges dels grups de refugiats de la guerra de Síria, hem rebut moltes trucades, mails, missatges i visites tant de particulars com entitats, les ONG de Sant Cugat i de partits polítics. I tothom es fa la mateixa pregunta: Què podem fer?

El primer missatge que vull transmetre és el d'agraïment i el segon, el de prudència. Des de Sant Cugat, ens estem coordinant juntament amb el govern, els municipis interessats, el Fons Català de Cooperació i les entitats municipalistes perquè totes les iniciatives estiguin coordinades. Ens diuen que l'acollida no serà imminent: trigarem uns tres mesos a tenir-los entre nosaltres. Les competències per donar asil són de l'Estat i això complica i allarga la situació. És el temps que tenim per preparar una bona acollida, que podrà atendre amb garanties i sense crear falses expectatives a ningú. Planificant, per exemple, que els infants que vinguin hauran d'anar a l'escola.

I mentrestant què? Doncs mentrestant hi ha una urgència pels que estan en ruta. En aquest primer punt d'arribada és on hi ha més patiment, morts, ferits... Podem ajudar-hi econòmicament (i aquesta setmana farem una primera tramesa econòmica des de l'Ajuntament) a entitats i les ONG que ja treballen allà: ACNUR, Metges sense Fronteres, Creu Roja, Salvament Marítim, etc.

També podem ajudar econòmicament els pobles i les ciutats que acullen als qui estan en ruta. Estan identificant pobles i ciutats on els acullen milers de persones en les condicions que poden. Passen un parell de dies per agafar forces i continuar. Allà es necessita, roba, menjar, estris d'higiene, serveis mèdics i psicològics... Aquí és on poden donar els primers episodis de xenofòbia, com s'està donant a Grècia. També s'ha de preveure i treballar-ho.

En tercer lloc, hem de fer la planificació i la gestió de l'acollida: aquí és on també hem començat a treballar. S'han de fer prèviament uns tràmits que actualment triguen molt. I s'ha de mirar com es reparteixen pel territori català, quins recursos hi ha als municipis, no solament habitacionals sinó d'altres com sanitaris, psicològics, educacionals... Es fa difícil planificar quan no sabem quantes persones arribaran. Tenim pisos o algun edifici per acollir-los? Hi ha famílies acollidores?

I finalment la pròpia acollida real de refugiats: tampoc no sabem des d'on vindran ni amb quin mitjà de transport. S'està treballant perquè cada família ha arribi amb un dossier on figurin les necessitats sanitàries, educatives, etc.

Per tant, crec que hem de donar un missatge de seny: de moment hem d'ajudar els dispositius amb més urgències que ja existeixen i preparar els plans de contingència segons la informació que ens vagin donant per poder-los acollir a la nostra ciutat amb les màximes garanties per tothom. I aquestes garanties ens les donarà treballar coordinadament tots els ajuntaments, govern i entitats socials. Gràcies a tothom per la disponibilitat i les ganes d'ajudar!

SUSANNA PELLICER és regidora del grup de CiU i tinenta d'alcalde de Benestar i Ciutadania