La Formació Professional dual. És la que volíem?

Roser Casamitjana

Publicat: el 3/jul/15
Opinió| Columnes

Fa uns dies el nostre Parlament aprovava la Formació Professional dual, que combina l'educació a l'aula amb pràctiques en empreses. Pel nostre grup aquesta llei és fonamental per a la formació de molts joves que havien deixat els estudis i que no tenien ni ofici ni benefici, com se sol dir vulgarment, i per adequar els coneixements i les habilitats de les persones amb el que demanen moltes de les nostres empreses.

I, malgrat tot, ICV-EUiA no hi ha votat a favor. Pot semblar una rebequeria però els arguments per fer-ho són de pes, al nostre entendre. Per nosaltres aquesta llei havia d'anar acompanyada per una garantia de contracte laboral en finalitzar les pràctiques com una mesura per combatre la precarietat laboral. No ha estat així, de manera que en comptes de garantir un treball digne i estable es consolida un model precari del mercat laboral.

Si ens escoltem determinats polítics pot semblar que l'atur esta baixant, però és evident que ho fa amb unes feines molt precàries i que aquesta llei precaritza encara més. Segons un informe de l'Agència Europea dels Dret Fonamentals, l'estat espanyol se situa entre els països amb més explotació laboral i el seu model productiu és un desastre. Queda clar, doncs, que fer treballar una persona sense contracte fomenta l'explotació, genera inseguretat i no ajuda a la inserció laboral.

Cal afegir a aquest despropòsit el fet que la llei no assegura la formació al llarg de la vida, que per a ICV-EUiA és un dret bàsic al que no volem renunciar. I encara li trobem un altre defecte i és que la Generalitat té un 60% de la capacitat de decisió, estant l'altre 40% repartit a parts iguals entre sindicats i patronal. Així doncs, la Generalitat pot prendre les decisions que cregui oportunes sense haver de negociar amb la resta d'actors. No cal dir que el control del desenvolupament de la llei ha de ser públic, però el diàleg i el consens mai sobren tractant-se d'un tema tan important. Així mateix, el recent creat Institut de la Formació i Qualificació Professional de Catalunya depèn de dos departaments de la Generalitat, la qual cosa eternitza la bicefàlia i pot dificultar, sinó impedir, que prengui les decisions de forma independent.

I la cirereta del pastís la dona el fet que la llei no contempla la coresponsabilitat del món local, deixant escapar l'enorme potencialitat que els municipis poden oferir. Aquesta implicació és la que nosaltres demanàvem en el nostre programa, tot pensant en el nombre d'empreses que tenim a casa nostra, moltes d'elles d'alta tecnologia i important valor afegit. Pensàvem que la nova llei ens ajudaria a disminuir l'abandonament prematur dels nostres estudiants, a reduir l'atur juvenil i a millorar els perfils professionals dels nostres joves. Ara no estem segurs que aquests desitjos es puguin fer realitat.

ROSER CASAMITJANA és portaveu del grup d'ICV-EUiA al ple