I els crítics d'Unió van dir: 'Diguem no'

Víctor Alexandre

Publicat: el 12/jun/15
Opinió| Columnes

Em sembla molt lloable el comportament dels membres de la secció local d'Unió Democràtica a Sant Cugat que s'han plantat davant la direcció del seu partit, un partit que Josep Antoni Duran i Lleida ha regit com si fos de la seva propietat tot intimidant els qui tinguessin la gosadia d'introduir-hi elements de reflexió. En aquest sentit, cal tenir molt presents les seves paraules ara fa uns anys, en un moment en què van sorgir algunes veus mínimament discordants. Duran va respondre que ell era ell i que qui no hi estigués d'acord s'havia equivocat de partit. Només li va faltar afegir: 'Això és casa meva i faig el que em dóna la gana'.

Per això té molt de mèrit que els santcugatencs Carles Brugarolas, Joan Recasens i Xavier Amador, amb càrrecs destacats a Unió, s'hagin rebel·lat davant la pregunta capciosa imposada per la direcció en la consulta interna sobre la independència de Catalunya. En èpoques de canvi, l'immobilisme sempre desenvolupa aparences contemporitzadores per tal que tot continuï igual. És un vell ardit que podem resumir amb aquestes paraules: 'Atès que no ens queda més remei que abordar el tema de la independència, fem una consulta interna perquè no sigui dit. Però fem una pregunta prou llarga i envitricollada que afavoreixi que també ho sigui la resposta, de manera que ningú no en pugui treure l'entrellat'.

Es tracta, doncs, d'aquella màxima que diu que qui dia passa any empeny. El problema de la direcció d'Unió és que no s'ha adonat que aquesta política, la de l'ambigüitat, que tants rèdits li va donar en el segle passat, resulta anacrònica en la Catalunya actual. Totalment anacrònica. I és que hi ha una gran diferència entre sortir de casa per anar a fer un tomb i sortir de casa per anar a algun lloc. A la direcció d'Unió li encanten els tombs, però la societat catalana n'està farta. Ara, sortosament, les coses s'han simplificat i la pregunta que cal respondre no admet clarobscurs: Unió vol la independència de Catalunya, sí o no? La resta són eufemismes per amagar l'ou. Per això, com dic, és tan lloable el comportament dels independentistes d'Unió, plantant cara a la direcció. Just allò que, ves per on, els independentistes d'ICV encara no han fet davant la seva cúpula. Esperem que no sigui perquè s'han tornat més conservadors, oi que no?


VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat