El que ens ensenya Càritas

Roser Casamitjana

Publicat: el 16/abr/15
Opinió| Columnes

Dimarts Sant Cugat era un bullidor d'actes. N'hi havia per tots els gustos i gairebé tots a la mateixa hora. Jo vaig anar a la Casa Abacial per conèixer de primera mà l'informe de Càritas del 2014. Cugat.cat ha ofert informació complerta de les principals dades que allà es van donar: 940 famílies ateses (el que significa 2.474 persones), amb una aportació de Càritas a la nostra societat de 903.166 euros, dels quals l'ajuntament n'aporta 69.620 euros.

Però més enllà de les xifres hi ha alguns aspectes que criden l'atenció i que voldria remarcar. El primer d'ells és que han disminuït les donacions en efectiu per part d'empreses i particulars en un 14% respecte l'any passat, i també ho han fet les aportacions del banc d'aliments. Sembla, doncs, que a Sant Cugat hem perdut la sensibilitat o estem més malament que abans.

Un altra dada que em sembla rellevant és que de les 940 famílies ateses n'hi ha 161 que són 'noves'. No cal ser molt espavilat per endevinar que la crisi no solament no s'ha acabat, sinó que continua galopant i que la millora econòmica que pregonen deu tenir lloc en una altra galàxia. I dues coses més també significatives: el nombre de dones que necessita ajut és més elevat que el dels homes i hi ha un 14,71 per cent de persones 'irregulars'. La raó d'aquesta xifra tan elevada sembla que es deu al fet que moltes persones van venir a Sant Cugat pensant que aquí hi havia més feina i més possibilitats que en les ciutats del nostre voltant. I potser això va ser així en un principi, fins que aquestes persones van perdre la feina i, per tant, també el dret a tenir papers i així tornaven a estar a l'inici del procés.

I una cosa per meditar. Si Sant Cugat va ser en un moment un pol d'atracció, després s'ha convertit en una catapulta que expulsa moltes persones fora de la ciutat perquè la vida quotidiana i els subministraments en general són més cars que a les ciutats veïnes.

La coordinadora local de Càritas també ha remarcat allò tan evident que és la importància en la vida de la gent de poder disposar d'un sostre digne i com és de dolorós haver de conviure amb d'altres famílies, en habitacions rellogades i pisos a petar. No podem oblidar que els pisos a casa nostra valen el doble que els de Rubí i fins i tot els de protecció oficial tenen uns equipaments que els fan més cars que els de la rodalia. És el preu que cal pagar per l'excel·lència!

I a més de valorar els 15 projectes i serveis que Càritas ofereix en aquests moments i que van des de l'orientació sociolaboral fins al reforç escolar dels infants, passant pel rebost i el menjador social, crec que una de les feines més encomiables de l'entitat és que no només s'intenta tapar el forat i posar el pedaç perquè les persones puguin anar tirant, sinó que les empoderen i les formen per fer que se'n surtin per elles mateixes. Potser no tothom ho aconsegueix però segur que té efecte en l'autoestima i la dignitat d'aquestes persones.

I només per acabar, des de l'associació es constata que molts sancugatencs i sancugatenques desconeixen que existeixi aquest mon, és a dir, el de les persones que tenen necessitats peremptòries i que es veuen forçades a rebre ajut per tirar endavant i no ensorrar-se. Doncs vet aquí que aquestes persones també formen part de la ciutat bombolla, guapa i intel·ligent. Només cal obrir els ulls per veure-les.

ROSER CASAMITJANA és alcaldable d'ICV-EUiA