Celebrem el dia de l’aigua

Roser Casamitjana

Publicat: el 26/mar/15
Opinió| Columnes

Diumenge passat es va celebrar el Dia Mundial de l'Aigua que potser va servir perquè tots plegats siguem conscients de que les coses no pinten bé i que poden anar a pitjor. I no parlem de països del sud, sinó del nostre país.

Els darrers estudis fets a Espanya mostren un grapat d’anomalies que aparentment haurien d’estar resoltes: només en un 32% de les poblacions les aigües residuals tenen un tractament adequat, amb la sorpresa de la troballa amb moltes d’elles de contaminants emergents i fins ara poc coneguts, especialment fàrmacs i drogues.

En molts territoris no s’ha aplicat la normativa europea per evitar o minimitzar possibles inundacions i no s'ha fet una bona gestió de les infraestructures hidràuliques, amb les pèrdues que això comporta.

L'increment de la població urbana fa que augmentin de forma exponencial els requeriments d’aigua per fabricar aliments, per la producció d’energia i pel consum humà.

I cal tenir en compte que l'agricultura consumeix gairebé el 70% de l’aigua i que la majoria de regadius a casa nostra son obsolets i estan mal aprofitats, de manera que gasten molta més quantitat de la que seria necessària pel seu bon manteniment.

I si ens centrem en Catalunya, la cosa no pinta millor. En primer lloc, tenim l’embolic de qui gestiona Aigües del Ter-Llobregat (ATLL), ja que la concessió que la Generalitat va fer en el seu moment a Acciona ha sigut anul·lada pel Tribunal Suprem, de manera que estem al començament del culebrot i cal obrir un nou concurs. Tot plegat fa pensar que l’empresa que va guanyar la concessió demanarà que se li retornin els diners invertits i a més reclamarà danys i perjudicis per tot l’enrenou. Així doncs, amb aquesta magnífica operació, a Catalunya no solament hem privatitzat l’aigua sinó que, tal com ho hem fet, ens costarà una pasta.

I si baixem una mica avall, comprovarem que el preu del metre cúbic de l’aigua que consumim està en relació directa amb el fet de si l'aigua és pública o està privatitzada. Així en els municipis en què la gestió és privada el preu és un 25% més elevat de mitjana que en els que tenen la gestió pública. I a municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona on la gestió és d’AGBAR el preu de l'aigua és un 91,7% més car que el que paguen al Prat de Llobregat o a Barberà del Vallès, ciutats que mantenen el control municipal.

Tot plegat dibuixa un panorama molt complicat, gairebé tant com entendre el rebut de l’aigua, que confirma que el seu preu ha pujat un 66% entre el 2009 i el 2014 i que tot fa pensar que continuarà pujant durant el 2015, la qual cosa és una injustícia especialment per la gran majoria de ciutadans que viuen en l’entorn de Barcelona. No és la única injustícia que hem de suportar, però és una més que contribueix a la pobresa que pateixen moltes famílies del nostre entorn.

ROSER CASAMITJANA és regidora i alcaldable d'ICV-EUIA