Tothom és més pobre, però les dones més

Roser Casamitjana

Publicat: el 12/mar/15
Opinió| Columnes

Fa poc s'ha publicat l'Informe d'Indicadors Socials a Catalunya (INSOCAT), amb les dades aportades per les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS). L'ECAS engloba més de 100 organitzacions que atenen unes 800.000 persones l'any, majoritàriament aquelles en situació de risc d'exclusió social. L'informe analitza sis àmbits diferents: mercat laboral, distribució de les tasques familiars, salut, sense llar, protecció social i condicions de vida i pobresa a les llars. En tots ells es fa la comparativa entre l'any 2008 i el 2013 i es fa especial atenció a les diferències per sexe. No cal dir que els resultats son esfereïdors i confirma allò que ja intuíem, però que no deixa de sorprendre quan ho veus reflectit en xifres i percentatges. Citarem només alguns dels exemples que es donen en l'informe.

La taxa d'ocupació sempre ha estat més baixa entre les dones, però el que sí que ha incrementat des del 2008 és la distribució del treball a temps parcial que el 2013 era del 23,8% en les dones i només del 7,9% en els homes. De retruc, i com a conseqüència, s'ha incrementat notòriament la bretxa salarial entre els dos sexes. I no cal dir que un altra derivació d'aquesta situació laboral, i no menor, fa referència a les pensions que acaben percebent les dones, que pel fet d'haver estat menys temps en el mercat laboral i en pitjors condicions, són molt inferiors a les que reben els homes.

Quan s'analitzen les famílies monoparentals resulta que en el 94% dels casos estan encapçalades per dones! D'aquest fet, també se'n deriven una pila de conseqüències: més risc de pobresa, més dedicació a la llar, més treball temporal, més estrès, més malalties cròniques, més depressions i mil coses més. I no cal dir que en les famílies 'tradicionals', el temps que dediquen les dones a les tasques de la llar duplica el que li dediquen els homes.

Les dones també dupliquen les sol·licituds d'ajut com a receptores de dependència i si es mira com a cuidadores, la cosa ja és d'escàndol, ja que només un 17% d'homes ho demana davant del 87% de les dones.

I per no molestar més al personal, vull acabar amb la constatació que entre el 2008 i el 2013 s'ha duplicat el nombre de persones sense llar a Catalunya. Per tant, la nova llei que ha fet el Govern de la Generalitat per proveir-se de pisos buits propietat dels bancs, ja cal que es posi en marxa ben ràpid perquè si no espavila quan ho faci ja no donarà l'abast.

És veritat que moltes de les consideracions de l'informe fan referència a la famosa crisi que vivim des del 2008, però molt em temo que, quan la crisi passi, si és que ho fa, res no tornarà al seu punt de partida i malauradament moltes de les situacions ja s'hauran cronificat i no hi serem a temps a revertir-les.

ROSER CASAMITJANA és regidora i alcaldable d'ICV-EUiA