Objectiu del PP: extingir la llengua catalana

Victor Alexandre

Publicat: el 13/mar/15
Opinió| Columnes

El rebuig de la majoria de partits de l’Ajuntament de Sant Cugat a la proposta del Partit Popular, que demanava instar el govern de Catalunya a fer efectiva l’escolarització en espanyol dels pares d’alumnes que ho demanessin, té tota la lògica del món per dues raons bàsiques. La primera és que l’actual sistema d’immersió lingüística, amb més d’una generació al darrere, ha demostrat que afavoreix més l’espanyol que no pas el català. I la prova és que són milers i milers les persones que, tot i haver estat escolaritzades en català, no el saben parlar, cosa que no succeeix a l’inrevés. És a dir, que no hi ha cap persona escolaritzada en català que no sàpiga parlar espanyol. Només cal escoltar en quina llengua responen tots els catalanoparlants que són entrevistats per un mitjà de parla espanyola i en quina llengua ho fan moltíssimes persones en ser entrevistades per un mitjà de parla catalana, tot i haver estat escolaritzades en català. Mentre els primers canvien de llengua sense problemes, les segones no ho fan mai.

La segona raó és que l’actual sistema d’immersió lingüística és del tot insuficient per contrarestar la força anorreadora de la llengua espanyola a Catalunya. Una evidència clara la trobem en l’accelerada transformació del català en un patuès de l’espanyol, cosa que no sols no s’aturarà, sinó que augmentarà fins a convertir el català en el que tristament ha esdevingut el gallec: un dialecte de la llengua dominadora. Certament el format d’una columna periodística no permet aprofundir en aquesta qüestió, i, per tant, no cal anar més lluny, però és bo recordar que la ciència ja ha explicat a bastament que imposar la cooficialitat d’una llengua poderosa en l’entorn d’una llengua feble és un vell parany que acaba sempre amb la desaparició de la segona. Aquest és el motiu pel qual el PP utilitza el trampós argument de la ‘igualtat’ entre les dues llengües. Sap prou bé que no hi ha arma més letal per anorrear el català que la falsa ‘igualtat’. Si en nom de la igualtat posem junts un Seat Ibiza i un fórmula 1 en una graella de sortida, no cal que ens quedem a veure la cursa, oi? I no només perquè en sabem el resultat, sinó perquè no hi haurà cursa. En altres paraules, el català només sobreviurà si es normalitza en l’àmbit de l’entreteniment de masses, que ara està dominat de manera absoluta per la llengua espanyola.

Tanmateix, perquè això s’esdevingui, cal tenir un Estat català que sigui conscient que una llengua només sobreviu si és imprescindible per viure en algun lloc. I el català, salta a la vista, és una llengua prescindible i del tot innecessària per viure a Catalunya. Ni tan sols cal saber-la parlar. No cal, perquè entre les lleis espanyoles i la submissió apresa, nosaltres mateixos hem convertit el català en la llengua d’uns quants i l’espanyol en la llengua de tothom. I, és clar, quin sentit té adquirir un producte car i d’una única prestació, si amb un cost mínim podem tenir-ne un altre farcit de prestacions? El PP n’és prou conscient, d’això. N’és tant, de conscient, que té pressa per acabar la feina abans que Catalunya sigui independent. No fos cas que capgiréssim la situació. No suporta la idea que el català sigui la llengua de Catalunya en la mateixa mesura que l’espanyol és la llengua d’Espanya.


VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat