Dèries i cabòries
Pere Casajoana
Publicat: el 9/mar/15
Opinió|
Columnes
A l'inici d''El Carrer estret', Josep Pla ens explica que el llibre està escrit a mode de passar l'espill, emmirallar, a la societat del poble de Torrelles en les seves dèries i cabòries d'una època indeterminada de la postguerra. Avui i aquí segurament en diríem escanejar. Així doncs, al Torrelles literari o al Sant Cugat real, cadascun dels protagonistes, ficticis els primers i reals els segons, intervenim inconscientment en un entorn que sembla a priori immutable i que el pas del temps pretén perpetuar llocs i costums.
Moltes vegades voler mantenir allò que ja es posseeix és un fet merament assumit inconscientment. Dissabte el conseller Espadaler, amb motiu de la inauguració de la nova comisaria, ens recordava que la salut i la seguretat només es valoren seriosament quan es troben a faltar. Hi afegeixo un altre element perceptible com a fet qualitatiu, que és una ciutat neta, endreçada i desenvolupada socialment.
El que vull destacar és la percepció del bé comú com a estri indispensable com a cooperador necesari d'una societat cohesionada. I aquest fet té un cost. Darrerament en els mitjans locals, en diferents articles d'opinió o d'informació es parla del cost del manteniment de la ciutat, d'una ciutat heterogènia i dispersa de 90.000 habitants, fent constar sempre el seu elevat cost. Però no pas els seus beneficis. En canvi el 92% dels nostres veïns i veïnes estan satisfets d'aquesta qüestió. Però quan hi ha un problema o mancança amb algún servei urbà ràpidament el veïnat ens ho fa constar. Son també exigents. Des de Serveis Urbans fan mans i mànigues per a resoldre-ho amb celeritat.
La importància de tenir una ciutat urbanísticament impecable és una condició bàsica indispensable, (però no suficient) per tal que es donin les circumstàncies de ser una societat pròspera. Nosaltres seguim en la nostra obligació de tenir la ciutat endreçada, feina gens fàcil, i a la vegada fer que aquest cost sigui menor per a tothom. Reduint-ne progressivament en seu cost amb la tecnologia punta. Allò que estalviem es pot dedicar a les polítiques de benestar que facin falta. Així tothom podrà continuar amb les seves dèries i les seves cabòries sancugatenques que tant ens enriqueixen.
PERE CASAJOANA és regidor de CiU