De grips, consorcis i concursos

Roser Casamitjana

Publicat: el 26/feb/15
Opinió| Columnes

Aquests dies, encara que no de forma molt evident, hem estat conscients dels col·lapses que s'han viscut a les urgències de la majoria dels hospitals públics de Catalunya. No és un fenomen estrany per aquestes èpoques, ja que tard o d'hora la grip fa la seva aparició i ja la tenim armada. Us puc ben assegurar que el fenomen no és com les nevades, que passen molt de tant en tant. No, la grip arriba cada any amb més o menys virulència, però arriba segur.

I cada any ens agafa en pitjor situació, perquè els CAP que són els que haurien de fer de contenció, estan infradotats de gent i de mitjans, així que els pacients acaben a l’hospital, on saben que més tard que d’hora l’acabaran visitant. Tots tenim la sensació que en la sanitat pública s’ha anat estirant la corda fins a límits insostenibles i que no és cert allò de que amb menys es pot fer més. És evident que amb menys es fan menys coses i en pitjors condicions. Els professionals estan desmotivats i no només perquè el seu salari s’ha reduït gairebé un 25% des del 2010, sinó perquè tenen la impressió que no se’ls té per res.

Mentrestant, a Lleida els ciutadans i ciutadanes sortien al carrer per manifestar-se en contra de la creació del Consorci, aquest invent que el Conseller Boi Ruiz s’ha tret de la màniga i que ningú sap molt bé en què consisteix, ni el perquè es vol fer, ni quins avantatges tindrà per la població, ni perquè a Lleida i no en d’altres indrets. El que sembla evident és que comportarà el desmantellament de l’ICS (Institut Català de la Salut) al territori i molt probablement l’entrada de l’empresa privada en la sanitat, o almenys això és el que es temen els especialistes consultats.

I per acabar-ho d’adobar tenim els concursos dels CAP. Una altra feliç idea del conseller Boi Ruiz que consisteix a treure a concurs la gestió dels centres de primària. I aquí, una vegada més, l’experiència ens diu que hi ha moltes línies vermelles que fan posar els pèls de punta, sense oblidar que hi ha una resolució del Parlament que no ho permet. Queda clar que la majoria de les empreses que es presenten no saben un borrall de sanitat i que hi són, lògicament, per fer negoci. Així doncs, sembla que a casa nostra el més tonto pot fer rellotges.
No sé si tots plegats som conscients d’on condueixen la sanitat a Catalunya i de com serà de difícil, sinó impossible, que recuperi les seva universalitat i equitat algun dia.

ROSER CASAMITJANA és regidora i alcaldable d'ICV-EUiA