Espiral, 25 anys de teatre per amor a l’art

Victor Alexandre

Publicat: el 27/feb/15
Opinió| Columnes

El teatre professional no viu un dels seus millors moments a Catalunya. El fet de tenir el govern d’un Estat en contra, en aquest cas el govern espanyol, que és al·lèrgic a la cultura i que, per tal d’obstaculitzar-ne l’accés, imposa un peatge escandalós del 21% d’IVA -la pornografia només un 4%-, afecta indistintament tota la professió: autors, actors, actrius, directors, escenògrafs, tècnics, empresaris... es troben en una situació d’extrema gravetat i són molt pocs, poquíssims, els que poden subsistir.

Sortosament, però, a Catalunya hi ha un altre món teatral molt actiu. Un món teatral que amb una sabata i una espardenya, sense fer soroll i sense tenir ressò en els grans mitjans, fa mans i mànigues perquè mantinguem viu aquell costum tan saludable d’anar al teatre. Em refereixo al món de les companyies amateurs d’àmbit local, que constitueix un teixit molt potent arreu del país i que treballa per amor a l’art en el sentit més literal del terme. I és aquí, entre tants d’altres, on trobem el Grup de Teatre Espiral, de Valldoreix, que aquest 2015 celebra el seu vint-i-cinquè aniversari amb un seguit de representacions.

Dirigit per Trini Escrihuela i presidit per Rafa Usero, el Grup de Teatre Espiral ha representat a la Casa de Cultura de Valldoreix una llista infinita d’obres de tota mena, des de clàssics universals fins a drames, tragèdies, comèdies o divertiments d’autors catalans i estrangers. Per això, enguany, Espiral està recuperant algunes de les obres que constitueixen una mostra representativa de la seva tasca en aquest sentit i ha programat, entre d’altres, ‘Fes de Federico per mi’, de Sam Boardman-Jacobs, ‘La casa de Bernarda Alba’, de Federico García Lorca, i ‘La ratera’, d’Agatha Christie.

De moment, ha estat un goig poder gaudir del primer muntatge del cicle –‘El verí del teatre’, del valencià Rodolf Sirera– i veure el magnífic treball interpretatiu de Rafa Usero, en el paper del marquès, i de Joan Vallvé, en el de l’actor que es veu empès pel primer a representar davant seu ‘La mort de Sòcrates’. Una representació que ha de ser real perquè, segons el marquès, no es pot interpretar allò que no s’ha viscut. El cicle, per tant, ha començat molt bé i convido els santcugatencs a gaudir-lo. La propera cita serà aquest diumenge, 1 de març, també a la Casa de Cultura de Valldoreix, amb la representació de l’obra ‘El dret d’escollir’, de l’anglès Brian Clark. Una obra que va néixer inicialment per a la televisió i que planteja el tema de l’eutanàsia i de l’autoritarisme moral que imposa la vida a qui no la vol. En definitiva, bon teatre a càrrec d’Espiral. Els seus vint-i-cinc anys d’existència sense afany de lucre, només per amor a l’art, haurien de ser suficients per optar als Premis Ciutat de Sant Cugat de l’any vinent.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat