Alguns contra Pujol vivien (políticament) millor

Pere Casajoana

Publicat: el 9/feb/15
Opinió| Columnes

Inicio aquesta columna amb uns prèstecs extrets de les xarxes, normalment tot allò que aquí escric és de collita pròpia, però el títol glosa tants conceptes en tan poques paraules que m'ha induït a copiar-lo.

El pujolisme com a tal va acabar pels volts del Nadal de 2003 amb l'inici del primer tripartit. Foren una generació de persones que feren la transició i que assoliren les majors quotes d'autogovern mai conegudes. A tall d'exemple, fou cruelment atacat per la llavors progressista i ultramoderna 'inteligentsia', hereva de la 'gauche divine' de Sarrià-Sant Gervasi, i acusaren el govern de la Generalitat de fomentar el que en to de mofa en deien 'la Cultureta', és a dir, la cultura tradicional catalana i les seves entitats.

Amb la superioritat moral a què ens tenen acostumats es ventaven d'encarnar el progrés i el benestar per a tothom. Justament allò que el tripartit s'encarregà d'esbotzar, per entendre'ns: Allargar el braç més que la màniga. Les conseqüències les estem patint avui, ningú no retalla per gust. Els catedràtics del carrer es van convertir en uns becaris de la gestió del patrimoni públic.

Aquestes reflexions prèvies vénen al cas ja que l'enquesta ciutadana d'aquest semestre a Sant Cugat, posa de manifest altra vegada que els nostres conciutadans i veïns es posicionen ideològicament com de centre/centre-esquerra/esquerra, això en una ciutat on els de CiU governem des de fa 28 anys amb tres alcaldes diferents: tres generacions diferents.

Aquesta dada del posicionament evidencia dues qüestions òbvies. La primera d'elles és que tot i els esforços de ICVERCPSCCUP d'estereotipar la política en dos pols oposats dreta-esquerra (el mal i el bé) i de situar-nos com dreta, els votants no ho identifiquen així sino que ho fan com a garants d'una bona gestió que permet el progrés i el benestar i ens fan dipositaris de la seva confiança.

La segona i més contundent encara: les veïnes i els veïns de Sant Cugat no confien en la gestió d'uns partits i d'uns alcaldables que s'anomenen d'esquerres i que en clau local desconeixen l'entorn en el que es troben.

Aquest fet té diferents causes que cal constatar: Bé perquè no estan representats al Ple i venen d'oient , i per tant desconeixen el que s'hi debat. Bé perqué canvien de candidat per les seves contradiccions internes i van camí de convertir-se en anecdòtics. Bé perque volen destruir el sistema però en viuen d'ell i tot és discurs buit i dogmàtic o bé perqué tot i que hi ha moviments incessants i generacionals en el sí de les esquerres però prefereixen una candidata de l'època de la gauche divine. També hi ha aquells que diuen que no son ni de dretes ni d'esquerres, que son del món, però viuen a Terrassa, res de dolent, però quan es tracta de trepitjar el carrer...

Òbviament he acabat parlant de Sant Cugat, que és al municipi on servim, i pels seus ciutadans per a qui treballem. El nostre model de ciutat és conegut per a tots sempre millorable, sens dubte. El model d'aquells que volen canviar-lo no sabem quin és per desconegut: No ens l'han explicat mai.

PD: El PP ni hi és ni se l'espera.

PERE CASAJOANA és regidor