Fins aviat

Ferran Villaseñor

Publicat: el 14/gen/15
Opinió| Columnes

Certament estan sent dies, políticament i emocionalment, intensos. Com sabeu, divendres vaig comunicar sls afiliats del PSC la meva decisió de renunciar a ser el candidat del PSC de Sant Cugat en les properes eleccions municipals. I, com és lògic i coherent, renunciar també a l’acta de regidor a l’Ajuntament. Podeu veure la carta recollida per, entre altres, aquest mitjà de comunicació. Crec que allà estan molt clares les meves raons.

Les meves darreres línies com a columnista, en representació del PSC, aniran destinades als ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat que he conegut en aquests anys. Ha estat una sort poder estar al servei de tots vosaltres.

Representar la ciutadania del teu poble (ara ja ciutat) és un gran orgull i evidentment una responsabilitat. Us he de dir que en aquests moments de reflexió interna, i silenci mediàtic d’aquests dies, estic rebent centenars de missatges i trucades que em fan sentir orgullós de la feina feta i també de la manera d’haver-la fet. Crec que les formes en política mai no s’han de perdre i el camí de representar tota la ciutadania, independentment quin hagi estat el seu vot, és un aspecte que ha de ser prioritari.

Que és el que més m’ha agradat d’aquests anys de regidor? Una cosa molt simple: que algú truqués per demanar a veure si el podíem ajudar en algun tema del seu carrer o dels seu barri. Sí, ja sé que el glamur a la política no es fa mirant voreres, carrers sense asfaltar, sorolls a la nit, brutícia als parcs, forats al carrer, estretors en l’aparcament del bus escolar, les pudors a l’estiu dels contenidors, els preus de l’abonament de la piscina, les reclamacions de la sala de concerts, el clavegueram o la defensa dels animals, però... què voleu que us digui? La política municipal no hauria de ser repetir com a 'lloros locals' els debats del Parlament o del Congrés dels Diputats.

Certament ni tot ha estat positiu ni sempre s’han fet les coses bé (i jo el primer), però en els comiats no s’han de destacar massa aquestes coses. Els electors de Sant Cugat han atorgat majories absolutes a CiU i aquest fet ha limitat l’acció de proposta i coresponsabilitat del altres grups. Cal dir que els ciutadans sempre tenen raó amb el seu exercici de vot i, evidentment, aquestes majories han estat les que ells han decidit. En qualsevol cas us he dir que més de 50 propostes nostres, via moció, han estat aprovades al ple municipal, fet que destaco com a positiu i com un grau 'd'utilitat pública'.

En aquest mandat, fora dels eslògans electorals de tothom, s’han abordat (amb pocs acords) circumstàncies importants com, per exemple, el manteniment dels serveis públics en una època de crisi, l’espasa de Dàmocles de la gestió (o millor dit, la no gestió de decennis i una legislació injusta) de les indemnitzacions de zones verdes, la supressió del vial d’enllaç, el pla de mobilitat, la tardana urbanització dels districtes (amb els seus 'pegats' a la Floresta), la 'cacarejada”'transparència que potser és millorable...

Altres temes em preocupen i resten oberts, i com a ciutadà els seguiré: Torre Negra i la seva judicialització (anem en bona línia però encara no tenim res salvat), el pla d’equipaments i la seva virtualitat cercada, la manca de cohesió a determinats barris, la necessària reflexió al voltant de Promusa i la necessitat de fer habitatge de lloguer, la lluita contra la ciutat dormitori, el barri del Monestir i la necessitat de pla integral i connexió amb l’altra banda del Monestir, la cultura i la necessària empenta, la necessària actuació en equipaments esportius, la lluita contra l’atur i els més de 4000 drames que hi ha a la nostra ciutat. També cal que el conjunt del consistori torni a tenir la capacitat de pactar temes de ciutat, un aspecte que crec que les majories absolutes ha oblidat.

Can Barata necessita solucions a la situació actual, cal que el termini de suspensió de llicències i planificació del planejament i infraestructures viàries toqui a la seva fi. Els processos de participació veïnal a la Floresta han estat un dels pocs temes destacables, he pogut veure com el desencís veïnal d’altres anys (desencís fomentat per la manca de codecisió) s’ha transformat en unes ganes de treballar pel barri amb molta força i participació. A Mira-sol hem asfaltat (bé, estem fent-ho) els carrers que faltaven (i que es van prometre el 2003), tard però bé està el que bé acaba. No oblidem que la ciutat deu un equipament esportiu a Mira-sol.

A les Planes la inversió realitzada per la Llei de Barris (recordem que va ser en temps del 'pèrfid' govern d’esquerres de la Generalitat) ha ajudat molt. Com sabeu a les Planes és dels barris de la ciutat on el veïnatge és més clar i és un fet a prioritzar

El barri del Monestir va viure moments convulsos amb la proposta de conversió en zona de vianants de l’avinguda de Cerdanyola. És evident que es faci el que es faci s’ha de generar un consens i s’han de pensar les conseqüències, a vegades no tot és blanc o negre. Cal arreglar temes antics com el clavegueram i les aigües pluvials, la manca d’aparcament i serveis i la cohesió.

Recordo com aquesta tardor, un altre cop, la Festa Major de Coll Favà va omplir de gent i paradetes el barri. Un exemple de com les associacions de veïns (aquesta i les altres) dinamitzen, molt sovint sense recursos i en la soledat dels pocs 'incauts' que es deixen les hores treballant per la col·lectivitat. El meu homenatge i gratitud a tots i a totes.

El centre històric espera que el mercat municipal de Pere San torni a reviure, portem anys de retard i fórmules estranyes. Cal no perdre aquest caliu, el comerç també revitalitza la ciutat i els nostre comerciants locals necessiten més promoció i suport. Caldrà veure com es concreten les propostes, sobre paper, del pla de mobilitat i l’aposta pel vianant. Ah! A veure si algun dia descobrim què c... farem a Can Quitèria i a l’ajuntament antic.

Els barris del nou creixement, Can Matas i Volpelleres, ja no són un desert. Cal avançar en la connectivitat i la generació dels equipaments pactats. La resta dels barris també, com Sant Domènec, no s’han d’oblidar i els problemes de manteniment dels darrers anys (resolts en algunes ocasions) no s’han d’oblidar. Ah! I a veure si algun dia s'aplana l’aparcament del CAP de Can Matas. Els veïns del Parc Central tampoc van tan sobrats d’aparcament.

A Valldoreix la gestió urbanística i de mobilitat ha estat protagonista. En molts casos mancada d’un circuit de comunicació i negociació necessàries. El govern de l’EMD ha governat aquests anys en majoria absoluta, la que els veïns i veïnes van voler. Caldrà veure com es desenvolupa el partit entre els marcatges i els egocentrismes Vs. la generositat i el projecte col·lectiu. El resultat del partit serà el desencadenant d’una proposta alternativa o no a l’actual govern.

El compromís electe amb vosaltres deixarà d’existir aquest dilluns, però el compromís polític, com a ciutadà, no deixa d’existir. Ens veiem a les trinxeres ciutadanes.


FERRAN VILLASEÑOR és regidor del PSC