Encara hi ha esperança

Roser Casamitjana

Publicat: el 8/gen/15
Opinió| Columnes

Sembla que aquest any els Reis Mags portaran eleccions a dojo, no només a Catalunya sinó a altres llocs del sud d'Europa que, pel que sembla, tampoc s'han portat gaire bé. Els grecs aniran a les urnes a finals de gener i ja els han començat a ploure les amenaces per part de persones i institucions que podem considerar demòcrates de soca-rel.

Resulta curiós que ningú piulés quan es va nomenar un govern tecnòcrata que ningú havia escollit i que possiblement ningú dels qui el van haver de suportar volia. Ara però hi ha una possibilitat, de moment només és una possibilitat, que guanyi Syriza, un partit de l'esquerra radical, que sembla que ha de portar tots els mals, com si d'una plaga bíblica es tractés, a aquest poble mil·lenari, pare de la democràcia i de gairebé tot el que tenim i sabem la resta dels europeus.

De res serveix que les polítiques d'austeritat aplicades fins ara no hagin donat cap resultat, que els seus líders defensin que són europeus i ho volen continuar essent, que no es tracta de deixar de pagar el deute, sinó de renegociar-lo i veure quina part del deute és legítim i quina no, que actualment ja estiguin governant un regió important del país, tan gran com tot Bèlgica, etc. No, no n'hi ha prou per a aquells que volen fer de la por la seva arma principal. Deu ser que no tenen més arguments o que els que tenen són poc convincents.

A Catalunya també sembla que entre uns i altres ens estiguin amenaçant: que si no hi ha acord no s'aprovaran els pressupostos, que si no hi ha plebiscitàries tot plegat se n'anirà en orris, que si només és vàlid fer una llista de país amb persones 'de la societat civil' (els militants i simpatitzants deuen ser d'una altra galàxia), i així fins a l'infinit. Amb tot aquest garbuix hem aconseguit reduir el tauler a dos jugadors i fer que tots els altres ja no comptin per a res.A poc a poc anem limitant el joc i fent l'espai més petit, de manera que no ens ha d'estranyar que cada vegada més ciutadans i ciutadanes es desentenguin no només del sobiranisme o de la independència, si no de la política en general i pensin, sense que els falti part de raó, que ja s'ho faran. Al cap i a la fi, la majoria continuarem pagant impostos, aguantant les pujades de preu de molts serveis i fent equilibris per arribar a final de mes.

Potser el que caldria a Grècia i a casa nostra és que algú ens aportés solucions reals, factibles i que aconseguissin sembrar un bri d'esperança i d'il·lusió (de veritat) en moltes persones desorientades i descregudes de la política i dels polítics i fessin que expressessin el que pensen i volen de veritat, sense amenaces i sense por. No sé si això donaria solucions als problemes que vivim però potser evitaríem el disgust i el patiment de molta gent.