Amb el tema de l’aigua, el mullader està servit

Roser Casamitjana

Publicat: el 18/des/14
Opinió| Columnes

Es veia venir però hores d'ara ja està clar: la Generalitat revoca l'adjudicació d'aigües Ter-Llobregat a Acciona i ara cal analitzar si es comença de nou o s'assigna el contracte a Agbar.

No sé si cal explicar el desenvolupament del culebrot, però potser sí recordar que la concessió va ser una de les darreres decisions que va prendre Lluís Recoder com a conseller de Territori i Sostenibilitat, abans de deixar el càrrec. També cal recordar que aquesta va ser la més gran privatització que va fer la Generalitat, que la va vendre per 1.000 milions d'euros ni més ni menys.

I no us penséssiu que el tema és només un problema administratiu que es pugui resoldre amb un tres i no res. Afecta la credibilitat de la mateixa Generalitat davant les empreses inversores però, sobretot, afecta la seva butxaca, ja que l'empresa perdedora ja va anunciar, i el que avisa no és traïdor, que si es tirava enrere la concessió demanaria una compensació milionària per danys i perjudicis.

Ja quedava clar que els costos de la privatització d'Aigües Ter-Llobregat es cobririen amb l'augment de la tarifa i, per tant, es tractava d'una operació exclusivament financera, que lluny de millorar l'abastament en alta de l'aigua, només servia per rebaixar el dèficit de la Generalitat.

Ara a més, s'hi ha d'afegir la devolució dels calers que l'empresa en el seu dia va pagar a la Generalitat, més el que s'hagi gastat en inversions i més el que consideri oportú. Ja cal doncs que el Mas-Colell refaci els pressupostos que si ja hi havia una part de “virtual”, fent constar diners que no tenien, ara caldrà afegir-hi aquest regal.

I el que ens preguntem és qui pagarà tot aquest desgavell, sobretot si tenim compte que el rebut de l'aigua no ha parat d'augmentar en els darrers anys. Per ser més exactes entre el 2011 i el 2014 hi ha hagut 8 pujades. I sense anar més lluny, al novembre el plenari de l'Àrea Metropolitana de Barcelona va aprovar un nou increment del 4,3% de la tarifa de subministrament d'aigua a Sant Cugat, a petició de Sorea.

A tot això, cal un màster per entendre el rebut que paguem cada mes i algunes entitats com la plataforma Aigua es Vida no es cansen de d'insistir que bona part del rebut és il·legítim i que més de la meitat del que es paga és per conceptes que no tenen res a veure amb l'aigua. A més consideren l'aigua un bé bàsic per a la vida i demanen la seva remunicipalització.

Doncs així estem. Sembla que plou sobre mullat, però a casa nostra continuem omplint piscines i regant la gespa a dojo, no fos cas que malmetéssim la nostra ciutat jardí.

ROSER CASAMITJANA és regidor d'ICV-EUiA