Parc Ernest Lluch

Ferran Villaseñor

Publicat: el 26/nov/14
Opinió| Columnes

Tenia aquest text ja pensat i no l'he volgut canviar malgrat la columna que el passat dilluns va perpetrar el Director General i regidor sense cartera Jordi Puigneró. Dic malgrat ja que respondre a demagògies, equivocacions volgudes sobre posicionaments plenaris i atacs personals, que cerquen trencar relacions, no em resulten ni agradables ni vull ocupar les meves línies o preocupacions en això. Deu ser que m'estic fent gran o que les sortides de to de l'amic Jordi ja esdevenen norma habitual.

El que sí que em queda clar és que alguns membres del govern municipal de CiU, i la seva majoria absoluta, mereixen una cura d'humilitat i que deixin de creure's els amos d'una ciutat a la que governen com una propietat, que es deixin ja de tanta prepotència (no tots ells, evidentment existeixen bons gestors i persones que no fan de la desqualificació i la 'xuleria' una forma d'actuació) en les paraules i les accions, i que pensin que qualsevol dia s'hauran de treballar els acords per tirar-los endavant i no fer el que, literalment, els dóna la gana. Temps al temps.

Aquest proper diumenge l'Ajuntament de Sant Cugat (acte institucional) i la Fundació Ernest Lluch inaugurarem el nou Parc Ernest Lluch. Molts anys de demandes reiterades han estat recollits per la majoria de forces polítiques i hem pogut arribar a un consens sobre l'emplaçament. Bé està el que bé acaba, i en aquest sentit vull reiterar l'agraïment, en nom de la família socialista, als grups municipals que van donar suport a aquesta actuació, així com a l'alcaldessa, el gabinet d'alcaldia i a serveis urbans per la gestió de la inauguració.
Evidentment entenc que no tothom pugui estar d'acord amb aquest homenatge pòstum a una persona que va morir assassinada per defensar el diàleg. Ara que el procés de pau a Euskadi ha fet passes endavant (falten moltes encara, moltes d'elles opinables i que no hem de compartir, com per exemple un procés d'acostament de presos, llibertat d'Arnaldo Otegi, procés de desarmament, perdó, reconeixement víctimes, etc.) ningú recorda com algunes persones (com ell, o més tard Jesús Eguiguren i molts altres) intentaven simplement 'dialogar' per confrontar opinions, dialogar per establir diferències i similituds, dialogar per efectuar vies polítiques què sortosament ara tenim.

A molts ens va afectar la seva mort. Encara recordem el dia, qui ens va trucar per dir-ho i què vam sentir. Recordem la manifestació i la força de la veu fràgil de Gemma Nierga.

Per mi la notícia important serà que la nostra ciutat farà un homenatge a una persona que va tenir responsabilitats polítiques (amb errors i amb encerts com tothom) i que en la seva trajectòria va aconseguir democratitzar la sanitat pública, universalitzant-la. També algú que va defensar que el principi de la política és el diàleg. Algú que no era aliè a la nostra ciutat, on encara viuen familiars seus.
Volem convidar-vos a l'acte d'inauguració institucional que organitza l'Ajuntament de Sant Cugat i la Fundació Ernest Lluch. El nou parc Ernest Lluch, estarà situat entre l'avinguda del Carril, Carrer Rovellats i Carrer Sant Celoni. L'acte serà aquest diumenge a les dotze del migdia.

FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC