TTIP igual a frau?

Roser Casamitjana

Publicat: el 13/nov/14
Opinió| Columnes

Potser a molta gent no els sona les sigles de TTIP, que són les sigles del que en anglès seria Acord Transatlàntic per el Comerç i la Inversió i de fet és un tractat que s'està negociant entre els EUA i UE per augmentar el comerç i la inversió entre tots dos socis, fent realitat un autèntic mercat que generi noves oportunitats econòmiques de creixement de llocs de treball i que al mateix temps marqui una nova pauta de normes mundials. Diguem, doncs, que millor impossible.

Aquest acord ve de lluny ja que es va començar a gestar als anys 90, però no va ser fins al febrer de 2013 quan es van iniciar les negociacions que encara continuen. I aquí comença a torçar-se el tema pel fet de que aquestes negociacions no es fan a porta oberta. A més, a l'hora de votar l'acord per part dels organismes corresponents es votarà tot el projecte sencer, sense possibilitats d'esmenes per part dels estats membres, sense que els ciutadans hi puguin intervenir i sense que hi hagi possibilitats de modificacions en cas de que es demanés.

Tal com estan les coses a dia d'avui, la ciutadania europea hi pot perdre molts llençols: drets laborals, ja que els EUA no tenen signats la major part de convenis de la OIT; una més que probable disminució de salaris; limitació dels drets de representació col·lectiva dels treballadors; eliminació del principi de precaució en diversos temes; amenaça als serveis públics, la protecció ambiental i la salut pública i a les garanties jurídiques dels estats.

Potser de tots aquests despropòsits el més punyent és la inclusió d'un mecanisme que donarà a les grans empreses i als inversors el privilegi d'eludir els tribunals nacionals i internacionals d'arbitratge. Només a tall d'exemple, Austràlia va haver d'indemnitzar Philip Morris per haver proclamat una llei antitabac massa restrictiva.

Només per acabar dir que l'aprovació el TTIP pot significar un dels majors impactes en els nostres drets i en les nostres condiciones quotidianes de vida, perquè amb el que té a veure el tractat és en abaixar les garanties democràtiques i la capacitat de regulació en front de les multinacionals. És a dir, ens ofegarà totalment la nostra sobirania.

I per acabar-ho d'adobar, les negociacions es fan amb nocturnitat i traïdoria.

ROSER CASAMITJANA és regidora d'ICV-EUiA