La paraula esquerda el mur

Jordi Puignero

Publicat: el 10/nov/14
Opinió| Columnes

Per entendre millor el que està passant a Catalunya i per saber com acabarà tot plegat un ha de llegir 'La paraula contra el mur', un excel·lent llibre de cartes creuades entre l'escriptor santcugatenc Víctor Alexandre i el seu amic Fernando, un espanyol de la 'meseta'. Llegint les cartes d'en Fernando, un intel·lectual d'esquerres, moderat i afable en les formes, defensor de les causes minoritàries, denunciador de les injustícies del món... però incapaç d'acceptar enraonadament que Catalunya és un poble que té dret a decidir el seu futur, un se n'adona i arriba a la conclusió que la 'cerrazón' espanyola és tant genètica com el seny i la rauxa catalana.

I demostra que, pel que fa a Catalunya, no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres. Ho dic per aquells que creuen innocentment que Pedro Sanchez i/o Pablo Iglesias seran més comprensius que en Rajoy si arriben a la presidència de l’Estat espanyol. ‘Que no nos embauquen!', que deia aquell.

El 9N ha significat moltes coses, però sobretot ha aconseguit quelcom impensable fa només alguns anys: que la paraula Catalana esquerdi el mur espanyol. Ahir per primera vegada en molts anys ens vam atrevir a donar un cop de mall al mur i vam comprovar que el mur comença a cedir. És més, també vam comprovar que quan un mur conculca drets democràtics bàsics (com prohibir la llibertat d’expressió i opinió) és legal donar-li un cop de mall i esquerdar-lo. Ahir vam esquerdar el mur amb la llei a la mà. I la prova és que cap instància judicial ho va prohibir. 'Ergo', va ser legal.

Avui aquells que sense cap vergonya democràtica van posar tots els impediments perquè la gent pogués anar a votar amb garanties democràtiques el 9N, ens diuen que només un 35% del poble de Catalunya vol la independència i que per tant la consulta va ser una costellada que no té cap legitimitat democràtica. Posats a fer demagògia, deixeu-m’ho dir perquè sinó rebento: a Escòcia el 'no' va guanyar amb un 46% del cens i ningú en qüestiona la nítida victòria. És més, en el referèndum per la Constitució Europea a Espanya on el 'sí' va guanyar amb el 76% dels vots però amb una participació del 42%, seguint la demagògia barata d’alguns resultaria que només el 32% dels espanyols censats van donar suport a aquella Constitució. En aquest sentit us aconsello que feu un repàs a les hemeroteques de diaris per veure els titulars d’aquell 21 de febrer de 2005 i llegir les declaracions de molts líders polítics sobre la valoració dels resultats d’aquella votació.

El diari ‘El Mundo’deia textualment: ‘La Constitución Europea ha aprobado con nota su primer examen en la urnas. Los españoles dijeron sí al nuevo tratado’. No permetré, per tant, que ningú no insulti la meva intel·ligència (avís per a navegants del ple i/o tertúlies vàries).

I finalment, el 9N també es recordarà, i jo en vaig ser testimoni en viu i en directe, per la sincera abraçada que es van fer el president Mas i en David Fernandez de la CUP al Centre de les Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya on més de 500 voluntaris van garantir la logística informàtica i de telecomunicacions de la consulta. Va ser emocionant veure com dues persones ideològicament tan diferents es fonien en un sol cos durant cinc segons i, més emocionant encara, veure com espontàniament tothom es va aixecar per aplaudir i ovacionar aquest moment.

‘Que n’aprenguin!’, que diria aquell. Si jo fos en Junqueras i/o l’Herrera en prendria bona nota.

JORDI PUIGNERÓ és regidor de CiU i membre de l’executiva comarcal de CDC