Violència de gènere: vergonya

Ferran Villaseñor

Publicat: el 5/nov/14
Opinió| Columnes

S'acosta el 25 de novembre, data en la qual ens apleguem la majoria de ciutadans i ciutadanes per reflexionar sobre la xacra que significa, per a totes les societats, la violència de gènere. El 25N és el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les dones. Que encara tinguem, a dia d'avui, víctimes de violència de gènere, especialment i majoritàriament envers les dones, em produeix una nàusea indescriptible. No ens podem declarar societat civilitzada i que encara haguem de lamentar l'elevada xifra de morts causades per aquesta etiqueta 'violència de gènere'. El que també és increïble és com alguns, des de les seves tribunes polítiques, encara s'entesten a desacreditar el concepte de violència vers les dones i dir que no es tracta de... gènere.

És evident que tenim alguna disfunció a la nostra escala educativa i que fallem com a societat. La violència mai és justificada i sota cap concepte l'hauríem de disculpar. No sé si encara ens falten mitjans i instruments, que també, per poder treballar més eficientment per anar a l’excel·lència social en l’eradicació de la violència, o no treballem prou bé amb els mitjans que disposem. Les xifres de víctimes mortals que es donen cada any per violència de gènere, majoritàriament contra les dones, són esgarrifoses, i malgrat es disposin de tractats internacionals, la xifra de víctimes no disminueix.

El darrer dels tractats internacionals, el més recent, en la lluita contra la violència envers les dones és el que va entrar en vigor l'1 d’agost: Conveni del Consell d’Europa per prevenir i combatre la violència contra les dones, conegut com a Conveni d’Istanbul. El tractat està centrat en la detecció, prevenció i lluita contra totes les formes de violència sobre la dona, des del maltractament a les mans de la seva parella o exparella fins al matrimoni forçós. També en la mutilació genital femenina o el tracte amb fins d’explotació, i compromet a l’Estat que ho ratifica a adoptar mesures legislatives, punitives, d’informació i sensibilització per perseguir aquests delictes i protegir les víctimes.

També ens dotem de polítiques específiques tant a les administracions locals com a les supramunicipals, amb partides pressupostàries definides per poder aplicar programes contra la xacra de la violència de gènere.

És evident, i no s’ha de justificar, que els drets de les dones són drets humans i ningú en té cap dret de vulnerar-los. La societat, sigui la que sigui, no es pot permetre vulnerar cap dels drets bàsics i elementals de l’altra meitat de la seva població.

Per tant avui, des d'aquesta columna, vull renovar, en nom meu i del col·lectiu de companys i companyes de l’Agrupació del PSC de Sant Cugat, el nostre ferm compromís de seguir treballant conjuntament amb qui, com nosaltres, s’avergonyeix que encara haguem de recordar que la dona encara té un dia internacional per a l’eliminació de la violència.

Hem de fer tots els possibles perquè aquest dia ja no sigui cap motiu de record.

FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC