Gràcies, moltes gràcies, senyor Carreras del PP

Victor Alexandre

Publicat: el 31/oct/14
Opinió| Columnes

Deu ser traumàtic per a la caverna ultranacionalista espanyola, integrada a Catalunya pel Partit Popular, Ciudadanos i l'entitat Sociedad Civil Catalana, el fet de veure com tots els seus intents d'espantar-nos no sols s'estavellen contra la nostra fermesa i ens provoquen un somriure, sinó que no fan res més que enfortir les conviccions dels qui poguessin tenir-les més febles. El senyor Jorge Carreras, portaveu del PP de Sant Cugat, és un dels que més s'esforça en l'àmbit local perquè l'independentisme no pari de créixer. De fet, és en virtut d'això que jo, des d'aquí, voldria demanar que en el primer ple de l'Ajuntament, després de la independència, s'aprovi dedicar-li un monument en una plaça pública per la seva infatigable contribució a la llibertat de Catalunya.

La darrera contribució del senyor Carreras ens arribava dies enrere en forma d'article a Cugat.cat, dient aquestes cinc coses: una, que ni Espanya ni el món admeten el dret d'autodeterminació i que la consulta és il·legal; dues, que no hi pot haver partits sobiranistes, perquè la sobirania només la té l'Estat espanyol; tres, que la consulta, sigui la que sigui, en cas de celebrar-se no tindria cap més valor que el d'una vulgar enquesta; quatre, que no hi pot haver eleccions plebiscitàries, perquè el Parlament de Catalunya no té atribucions per declarar la independència; i cinc, que en cas que el Parlament, encara que fos per majoria absoluta, declarés la independència, tampoc no tindria cap valor perquè no representaria la majoria dels catalans. No ho troba fantàstic, el lector? Encara s'hi resisteixen, els reticents a fer un monument al senyor Carreras? Què més ha de dir? Què més ha de fer, per guanyar-se el nostre agraïment?

És ben evident que tot el que diu aquest senyor constitueix una legitimació de la independència de Catalunya com a necessitat vital, perquè qui, amb cinc dits de front, voldria pertànyer a un Estat tan profundament totalitari com el que ell ens mostra? Els dos primers punts queden completament refutats pel fet que el Canadà i el Regne Unit ja han demostrat que cap Estat veritablement democràtic pot impedir el dret a l'autodeterminació de les nacions que l'integren i que per això han acceptat que quebequesos i escocesos fossin sobirans de les seves decisions. Amb relació al tercer punt, cal demanar-li si no li sembla una contradicció que s'esforci tant contra una consulta que, segons diu, no té cap valor. I, finalment, pel que fa als comentaris de menyspreu que dedica al Parlament de Catalunya, resulten tan escandalosos, des d'un punt de vist democràtic, que gairebé fan riure.

És bo, molt bo, que tot el planeta conegui aquesta singular concepció espanyola de la democràcia. Si un Parlament no representa un poble, qui el representa? Si una majoria absoluta no significa absolutament res, com és que el Partit Popular l'està fent valer per governar l'Estat? Com és que aquí no compta la seva famosa majoria silenciosa? En fi... Gràcies, senyor Carreras, per la seva contribució a definir políticament davant del món la marca Espanya i per mostrar la seva concepció absolutista de la vida. Si la independència d'un poble sempre té sentit, la de Catalunya en aquest segle XXI, encara en té més. Gràcies de debò.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat