Made in Estònia, l'exemple a seguir

Jordi Puignero

Publicat: el 27/oct/14
Opinió| Columnes

La setmana passada vaig tenir l'oportunitat de visitar Estònia durant quatre dies per motius de feina i, malgrat que coneixia i m'havia documentat força sobre el miracle econòmic estonià, fins que no ho he vist amb els meus ulls no m'ho he cregut.

Estònia va aconseguir desempallegar-se de la xacra del comunisme el 1992 després d'un procés pacífic de tres anys, iniciat amb la famosa Via Bàltica, nom donat a una cadena humana com la que vam fer els catalans l'any passat i que anava des de Vílnius a Tallinn passant per Riga (560 km. en total) per exigir la independència dels països bàltics. Després d'aquest esdeveniment que va cridar molt l'atenció a tot el món (i que la Unesco el 2009 va decidir incloure al Programa Memòria del Món) els estonians van votar la seva independència en referèndum el 1991. I tot i declarar-la el 1992, no van ser totalment independents fins el 1994 arrel de la marxa de l'últim soldat rus.

Des de llavors i gràcies a abandonar el caduc model econòmic socialista, Estònia no ha parat de créixer en termes de PIB, de reduir els seus índexs de pobresa i d'augmentar el benestar social dels seus habitants. De fet, Estònia és avui un referent econòmic, com ho demostren la majoria d'estadístiques i rànquings econòmics més importants del món :

- El prestigiós índex de competitivitat global del Fòrum Econòmic Mundial situa Estònia al lloc 29 de 148 països, rànquing que encapçalen països com Suïssa, Finlàndia, Alemanya, els EUA, Suècia, Japó i Holanda i on Espanya se situa al lloc 35.

- Les influents agències de qualificació Moody's, Standard & Poor's i Fitch qualifiquen Estònia amb un A1, AA- i A+ respectivament. Garantia de confiança i posant de relleu que aquest és un país solvent i estable, elements cabdals per accedir al crèdit i atreure inversions.

- Pel que fa a l'índex de corrupció que mesura Transparència Internacional, Estònia se situa en el lloc 28 del rànquing (a l'alçada d'Àustria i França), i molt per sobre del lloc 40 d'Espanya.

- En l'àmbit d'indicadors tecnològics Estònia es situa al lloc 21 en l'informe anual del Fòrum Econòmic Mundial (al nivell del Japó, Israel i Àustria) mentre que Espanya se situa en el 34.

- El principal índex de llibertat econòmica (que publica el 'Wall Street Journal and Heritage Foundation') el 2013 va situar a Estònia en el lloc 13 de 177 (al nivell del Regne Unit i Holanda, i un cop més molt per sobre del lloc 49 d'Espanya).

- I finalment el Banc Mundial situa Estònia com el 22è país del món més 'business friendly' (al mateix nivell que Alemanya) i on Espanya es situa al lloc 52 d'un índex que mesura si l'ambient regulatori del país és favorable per l'activitat empresarial i per fer-hi negocis.

- Fins i tot en el famós rànquing de l'índex de Gini (coeficient que serveix per calcular la desigualtat social d'un país), Estònia (40) se situa en millor lloc que Espanya (58).

En definitiva, quan Estònia va deixar de pertànyer a un règim comunista d'economia socialista per passar a ser un estat independent amb economia de mercat va posar les bases per esdevenir un dels països més avançats del món. I no ho dic jo, ho certifiquen la majoria d'indicadors. Després de ser una de les tres economies de la UE que més ha crescut des del 2000, diferents estudis situen a Estònia al nivell de les economies de Suècia, Finlàndia, Dinamarca i Noruega cap al 2025. És més, algunes projeccions fins i tot pronostiquen que el 2050 Estònia podria arribar a ser el país més productiu de la Unió Europea (després de Luxemburg).

Si una cosa m'ha permès aquest viatge a Estònia ha sigut constatar el fred que hi fa, però sobretot comprovar l'alt i generalitzat nivell de vida dels seus ciutadans. I com s'aconsegueix un miracle així amb només 20 anys i venint de l'ostracisme comunista ? Doncs això mateix vaig preguntar en cadascuna de les diferents reunions que vaig poder fer amb empresaris, emprenedors, rectors d'universitats i centres de recerca, alts funcionaris d'ajuntaments, i fins i tot en la reunió de dues hores amb el secretari del govern d'Estònia.

Em van respondre moltes coses però hi va haver tres punts clau on els representants de les diferents institucions i sensibilitats van ser graníticament coincidents: definició d'un model educatiu competent i d'excel·lència (amb una despesa en educació del 6% del PIB, al nivell d'Àustria i França i per suposat superior al d'Espanya); inversió i aposta clara per les TIC (per manca d'espai només diré que Estònia és el país de la UE amb el major nombre de connexions a internet per habitant); i atenció: l'adopció d'un nivell impositiu baix i fix per a tothom situat en el 21%, fet que no ha impedit que el deute públic estonià sigui el més baix de la UE amb només el 7% del PIB (cal recordar que el deute públic espanyol ja és del 100% sobre el seu PIB i a sobre amb un nivell de desigualtat social superior al d'Estònia com ho demostra el coeficient de Gini dels dos països).

De cara a construir un nou país post 9N, jo recomanaria no deixar-se entabanar per ideologies 'bolivarianes vintage' [sic, per PCS] i/o similiars, i practicaria l'empirisme social tot prenent nota d'aquells casos d'èxit d'independències recents com la d'Estònia. Perquè malauradament nosaltres no tindrem la 'sort' d'haver patit 50 anys de socialisme.

JORDI PUIGNERÓ és regidor de CiU i membre de l'executiva comarcal de CDC