Dos pardals d'un tret

Roser Casamitjana

Publicat: el 2/oct/14
Opinió| Columnes

Entre les sorpreses desagradables que el govern de l'Estat ens dóna un dia sí l'altre també, en els últims dies n'hem tingut dues de bones, jo diria que excel·lents. Es van produir el 23 de setembre quan Mariano Rajoy va retirar l'avantprojecte de llei de l'avortament i al mateix temps, el pare de la criatura, Alberto Ruiz Gallardón, va decidir de retirar-se a si mateix del govern.

No sabem quines circumstàncies van portar a proposar aquesta llei, quan no feia falta i no l'havia reclamat ningú, més enllà de la Conferència Episcopal i, potser, l'ala més dretana del partit. Una llei rebutjada per moltes dones i per la majoria de la ciutadania que la considerava retrògrada, intervencionista i lesiva. I tampoc no sabem el perquè de la seva retirada, encara que sí que queden clares diverses coses:

1.- Els principis no compten quan es veuen trontollar els vots. Podríem dir fins i tot que en aquest moment al PP li importa més el no votant que el no nascut. Deuen haver pensat que era important recuperar el vot de 'centre', no sigui que hagi de 'xupar' oposició durant vuit anys més.

2.- Ruiz Gallardón ha demostrat ser el retrògrad de pronòstic que molts ja deien fa temps i ha volgut treure pit perquè no el consideressin un moderat 'de tres al quarto'.

3.- La llei estava pensada per donar peixet al sector ultraconservador del partit sense pensar en la ciutadania.

4.- La lluita de les dones, d'una bona part de la societat i del món sanitari ha decantat finalment la balança cap al costat que tocava.

Tampoc no sabem què decidirà fer el govern amb l'avortament, si mantindrà la llei actual o li donarà algun retoc per no quedar malament. En qualsevol cas, hem d'estar alerta perquè ja ens han deixat clar que són capaços d'empitjorar qualsevol cosa que toquin.

El que no deixa de ser curiós és que el govern hagi retrocedit en un tema que sí que portava al seu programa electoral. Vet ací un incompliment més que cal afegir als molts a què ja ens té acostumats i amb el qual creiem que han fet el ridícul més espantós.

El fet que el ministre hagi decidit marxar, l'altra bona notícia, és un gest que sembla estrany per excepcional i aquí tampoc no sabem si ho ha fet per dignitat personal i política o per orgull mal dissimulat. No oblidem que aquesta no és la única desbarrada que fa Gallardón. La seva reforma de la justícia amb l'increment de les taxes ja va portar cua i va aconseguir que sortissin al carrer des d'advocats fins a jutges i fiscals. Aquella va colar però dues ja potser és massa.

Així que passi-ho bé Sr Gallardón i que per molts anys la seva llei continuï al calaix.

ROSER CASAMITJANA és regidora d'ICV-EUiA