De l’11 del 9 al 9 de l’11

Ferran Villaseñor

Publicat: el 10/set/14
Opinió| Columnes

Amb la tornada de vacances encetem un nou curs polític tant en l'àmbit local de Sant Cugat com al nacional. Aquest nou curs, pels que ens dediquem al servei públic a través de la política, vindrà condicionat per dues variables (sense comptar les properes eleccions municipals, les retallades, l'atac a l'Estat del Benestar, els cas Pujol, etc.) que determinaran el rumb polític del país: la Diada i el 9N.

La més que possible massiva participació ciutadana a la V de Barcelona l'Onze de Setembtre i la tendència consolidada que Catalunya opta majoritàriament pel 'dret a decidir' seran un fet. Segons les darreres dades, el 85% vol votar el seu futur polític.

El 9N era la data escollida per CiU, ERC, la CUP i ICV per celebrar el referèndum/consulta a través de dues preguntes també pactades per aquests mateixos partits. Unes preguntes que, certament, porten a determinades confusions però són les que els partits que van voler van consensuar.

El PSC sempre ha dit i ha manifestat que és favorable al dret a decidir, tot i no formar part de l'acord polític de la data i la pregunta. Els socialistes hem defensat, amb diferències, amb més o menys encert i capacitat comunicativa, un full de ruta diferent per arribar a la consulta. És innegable el fet que també 'Volem votar!', però ho volem fer de manera que l'esforç serveixi per alguna cosa i no només un exercici de participació. Cal una vinculació en la presa de decisions col·lectiva.

Aquest marc polític del dret a decidir ens ha dut, al nostre partit, un escenari de confrontació interna, del qual s'han produït fractures, algunes d'elles, sense possibilitat de retorn, almenys, a curt termini. Els continuats canvis de criteri, la falta d'estratègia, determinades improvisacions, errors de tots els actors i la pròpia immobilitat, desencertada segons el meu criteri, de l'antic equip de direcció van xocar frontalment amb els sectors del partit que defensaven i encara defensen un posicionament diferent. Un posicionament d'acord amb el qual creuen que és el seu esperit fundacional i especialment defensaven una altra manera d'enfocar la temàtica nacional i el posicionament del PSC en l'actual escenari polític.

Tampoc no cal oblidar que, fora dels errors interns de diàleg i posicionament, el PSC ha estat un enemic a batre i a vegades he arribat a pensar que l'objectiu de tot plegat també era eliminar-lo de la governabilitat.

El denominador comú que ens uneix als socialistes catalans, plurals i diversos (entre els que hi ha un comú tarannà federalista però també posicionaments que hom qualificaria de defensors de l'actual estatus i d'altra banda fins i tot posicionaments independentistes) és el tarannà (salvant els matisos) d'allò que coneixem per 'voler votar'. Vull posar de manifest que la Llei de Consultes Catalana tindrà un gran acord parlamentari, fet que és molt important.

Com hem dit en ocasions, només es discuteix amb aquells que pensen diferent que tu i respecte a l'actual situació al voltant del dret a decidir no tots els socialistes ni pensem ni actuem de la mateixa manera. Aquesta diversitat també es notarà aquest dijous, on alguns companys donen suport a la V de Barcelona i al pactes locals pel dret a decidir (com és el meu cas), altres assistiran a altres concentracions i el conjunt ample celebrarem la festivitat del nostre país assistint als actes habituals, posant la senyera als balcons i defensant, també, una patriotisme social necessari.

Els darrers mesos han portat a aspectes a destacar de fractura de l'espai socialista comú com les confluències de NeCat i Avancem. El dia 6 de setembre també es va constituir el Moviment Catalunya, que és un moviment polític (inicialment no té caràcter de partit), i el formen socialistes que encara són dins del PSC, socialistes que ja no hi són i ciutadans i ciutadanes que s'hi ha incorporat sense haver estat mai a cap partit polític. Neix amb la voluntat de sumar i confluir idees i accions dins l'espai socialista. Un espai amb les seves diversitats locals.

Un dels primers capítols dels curs que encetem són les eleccions municipals de 2015, i el repte d'arribar a acords amb les diferents opcions del ventall polític de les esquerres catalanes. Aquest ha de ser un objectiu principal per fer candidatures guanyadores i representatives, també a nivell municipal.

Ara bé: abans de les municipals de 2015 hem de passar, tots plegats, la prova de cotó del 9N. En funció de com esdevinguin els fets - prohibició de fer la consulta per la suspensió cautelar del TC, per la més que probable impugnació del Govern central del PP a celebrar la consulta- ens podríem trobar, altra vegada, davant d'unes eleccions anticipades al parlament, o bé que Artur Mas recapituli el seu full de ruta i vulgui allargar la legislatura fins el final de mandat al 2016 per explorar altres vies, però ja sense l'acord ni el suport actual d'ERC, que ja ha anunciat que si no es celebra la consulta el 'deixarà caure'. Crec que a aquestes alçades ningú no sap què passarà.

Sigui quin sigui l'escenari després del 9N, si finalment es fa, inclòs el del PSC, ja sigui de cara a les municipals o per afrontar una nova etapa a Catalunya, hem de fer l'esforç i tenir la generositat suficient per recosir ferides i edificar una veu que respongui als principis fundacionals del socialisme català i al conjunt del país. La intel·ligència en la gestió d'aquest complicadíssim atzucac determinarà les fotografies polítiques del futur immediat i de la gestió del país.

FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC