Pujol, Montoro i l'IBI a Sant Cugat

Ferran Villaseñor

Publicat: el 3/set/14
Opinió| Columnes

Aquest estiu ens ha portat, també, l'engany (delicte fiscal, de moment) confés de l'ex Molt Honorable Jordi Pujol. Certament ha estat un trasbals per a moltes persones i un engany aguantat en el temps per aquell que va ser durant 23 anys el president del país i que va voler confondre la seva persona amb Catalunya

La nostra alcaldessa esdevé portaveu de CDC en moments complicats per al seu partit: la confessió (gairebé una confessió, que després incompleix amb una estratègia de defensa, lícita, basada en la no-col·laboració amb la justícia) de delicte fiscal de Jordi Pujol ha desestabilitzat el mapa polític i la cimentació de CiU. Amb aquest tema s'ha d'anar fins el final i no vincular un delicte confés amb un procés de decisió sobre el futur de Catalunya. És cínic que es vulgui atacar el procés d'autodeterminació vinculant-lo amb el cas Pujol, de la mateixa manera que és roí posar terra a sobre del tema per 'salvar el procés'.

En aquest sentit, crec que la posició de Pujol d'endarrerir la seva compareixença al Parlament esdevé una manca de respecte a la institució, els grups parlamentaris i a la representació ciutadana que resideix al Parlament.

Ni Pujol ni Montoro. L'escena tragicòmica del ministre Montoro al Congrés dels diputats esdevé lamentable sobretot sabent quina va ser la seva posició respecte al cas Gürtel o Barcenas.

Com deia fa unes setmanes en un article al 'Diari', el nou curs comença amb les incerteses dels resultats extrapolables de les darreres eleccions europees a la formació d'un nou consistori el juny de 2015. L'entrada de nous partits, la pèrdua de la majoria absoluta de CIU i l'ascens d'ERC marcaran uns mesos on els canvis constants seran clau. A ningú no se li escapa que en els propers mesos les dinàmiques generals també es traslladaran a la nostra ciutat, i tant l'Onze de Setembre com l'aprovació de la Llei de Consultes Catalanes i la concreció o no de la votació del 9 de novembre esdevindran clau i altaveu mediàtic.

Però la vida continua en clau local, oi? Ens els propers mesos ens trobarem davant d'un nou pressupost que, a bombo i plateret, anunciarà previsiblement una congelació de tributs (com cada any abans de les eleccions), inversions publicitàries i inauguracions.

Els que teniu presents el rebut de l'IBI, recordareu que de 1990 a 2013 l'augment ha estat :

Augment percentual de la quota IBI (1990 - 2013) 1990: base 100 + 357,87 %
Augment percentual real de la quota IBI (1990 - 2013) (restant IPC) 1990: base 100 + 202,8 %

I també recordareu que, per norma, l'any abans de les eleccions els impostos es congelen d'una o altra manera, recuperant 'allò perdut' l'any següent. Us trameto el vincle a un article sobre l'anàlisi de l'augment de l'IBI durant tots aquests anys i també podreu veure les 'congelacions cosmètiques abans d'eleccions'

Transparència...

FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del Grup Municipal Socialista