En record de Juan Carrasco Torres, fundador del PSC

Ferran Villaseñor

Publicat: el 1/ago/14
Opinió| Columnes

Ens ha deixat el company Juan Carrasco Torres, militant actiu del PSC i exregidor de l'Ajuntament de Sant Cugat, a més d'altres activitats destacades al món associatiu i veïnal. Des d'aquí vull enviar una forta abraçada a tota la seva família així com transmetre el condol de tota la família socialista.

El recordarem sempre. Ha estat una persona que el dia 16 de juliol de l'any 1978 va posar el seu capital polític al servei d'un objectiu comú: la confluència de totes les sensibilitats socialistes que convivien a Catalunya que van convergir en el PSC.

A Sant Cugat en Juan va ser un dels impulsors del PSC, juntament amb altres companys i companyes socialistes de la ciutat de la Federació Socialista del PSOE, del PSC Reagrupament o Congrés i van aconseguir crear l'Agrupació Socialista local. Per moltes persones ha estat un mestre, m'incloc, amb els seus defectes i les seves virtuts, un home tossut en ocasions i ferm amb la defensa dels treballadors i treballadores.

Des d'aquell naixement la societat ha anat evolucionant i amb ella, també, ha evolucionat el socialisme català. El PSC (i evidentment altres partits i agents també) ha jugat un paper determinant a Catalunya. Un paper que ha homogeneïtzat una societat independentment del seu lloc de naixement i llengua originaris, lloc de residència o bressol.

Necessitem un partit integrador, que treballi per la cohesió social, que sàpiga mantenir i executar els valors de la llibertat i la justícia social. En aquest sentit el PSC ha estat un referent de milers i milers de ciutadans i ciutadanes que ens han vist com un partit democràtic que ha defensat els interessos col·lectius al llarg de tots aquests anys.

En aquests darrers sis anys els catalans i catalanes estan debatent el seu encaix dins un projecte conjunt o la separació amb Espanya. La clatellada del Tribunal Constitucional i de la campanya ferotge del PP contra la reforma de l'Estatut impulsat per Pasqual Maragall va marcar un abans i un després.

Catalunya necessita un nou impuls fiscal, competencial i de respecte que millori les actuals prestacions dels nostres serveis públics, els respecte a les pròpies decisions (com el sistema educatiu) i el devenir com a poble. La posada en marxa del Nou Estatut ens garantia aquests objectius, però no ha estat possible perquè aquest Nou Estatut va ser escapçat i menyspreat pel PP, el Tribunal Constitucional i pel Govern Central de Rajoy. Aquest fet ha estat clau per arribar a l'actual escenari del debat polític, en el qual, ara, hi ha uns partits que defensen la independència de Catalunya, a través d'un referèndum, uns altres el continuïsme amb Espanya, però sense tocar res, i després hi ha altres que miren de bastir l'opció d'encaix de Catalunya a Espanya, però amb una reforma profunda de la constitució per fer un Estat Federal asimètric.

En aquest nou escenari el PSC ha perdut massa muscular davant la ciutadania. Més que pel seu posicionament, que també, pels errors estratègics de calatge, i per la falta d'un lideratge sòlid que no ha sabut 'capitanejar' la nau en aquests moments de forta tempesta, que no ha fet propostes marcadament d'esquerres i tampoc ha tingut un posicionament intel·ligent i d'esquerres en el front del dret a Decidir. Però es clar, aquesta és la meva opinió.

Ara tenim nou capità i una tripulació renovada al carrer Nicaragua. Les opinions sobre aquest equip són variades tant des de dins com des de fora. Malauradament molts companys i companyes han decidit, en aquests darrers dos anys, prendre una distància respecte del PSC, alguns estripant el carnet. Altres s'han quedat a casa i alguns altres, des de dins i des de fora del PSC, treballen creant moviments de caire polític perquè la diàspora socialista no s'acabi de fragmentar i (amb encert o no, però amb voluntat) i retornar al que creien que era l'ampli espai socialista representatiu.

De l'encert o la miopia política dels nous rectors del carrer Nicaragua (i de tots els actors implicats) dependrà si ens morim o renaixem renovats. Els propers mesos determinaran quin és l'escenari en el qual actuarem, ens mourem, unirem o fragmentarem.

Glòria Canalda, una de les fundadores del PSC local, va llegir un text el dia de la cerimònia de comiat de l'amic Juan Carrasco. Va fer esment al moment i l'esperit d'aquells que, amb generositat i visió, van crear aquell PSC a l'any 1978. Persones que, com Juan Carrasco, van ajudar a estructurar un instrument com el PSC per ser útils a la ciutadania de tot Catalunya.

Tant de bo la generositat i la visió de totes aquelles persones s'instal·lés avui en l'actual escenari polític.

PD. Tenia previst parlar en aquesta columna de l'Ex Molt Honorable Jordi Pujol i Soley. Malgrat tot entre l'engany i la mentida, i el record d'un company...em quedo clarament amb allò digne.

Ferran Villaseñor és portaveu del PSC