Recels 'esquerranosus' i l'estat de la ciutat

Jordi Puignero


Publicat: el 21/jul/14
Opinió| Columnes

Qui fou conseller en cap i vicepresident de Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira, va publicar ahir un magnífic article al diari 'El Punt Avui' que molts 'esquerranosus' del país i de Sant Cugat haurien de llegir (http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/761621-recels-esquerrans.html). Carod, que va ser militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), candidat de Nacionalistes d'Esquerra i finalment dirigent destacadíssim d'ERC, ens alerta de l'estupidesa de determinades actituds esquerranes respecte un futur Estat independent català.

Com ja vaig denunciar en una columna d'opinió de fa dos anys (http://www.cugat.cat/diari/opinio/91922.htm) malauradament, alguns s'entesten a repetir els errors dels passat: voler combatre Franco i fer la revolució al mateix temps. Llavors, als anys 30, també volien canviar-ho tot i al final no van canviar res. Coincideixo plenament amb Carod-Rovira: aquest cop primer cal canviar d'Estat i després ja ens discutirem entre nosaltres! Fer-ho al revés o a la vegada només contribuiria a evidenciar les nostres diferències sobre determinades polítiques d'Estat, a donar munició gratuïta a Espanya i a la premsa, a carregar-se la unitat social i de partits, etc. En definitiva, afeblir el procés i contribuir a continuar sent dependents.

Com diu Carod 'la Catalunya independent serà com lliurement vulguin, és a dir, votin, els ciutadans. De dretes o d'esquerres? Doncs, per damunt de tot, democràtica, tal com els catalans decideixin a les urnes. Ningú no està en condicions de predir ara quines majories es formaran, ni, encara menys, tindria sentit d'apostar per un model de societat que fos del tot immodificable, eterna, justament perquè això se situaria als antípodes de la democràcia. És curiós, però, que les prevencions que impedeixen d'adherir-se a allò que podria ser demà, si volguéssim, no es tinguin per a mantenir-se a Espanya. És a dir, davant el supòsit del pes que puguin tenir La Caixa o el Banc de Sabadell a la Catalunya independent, no semblen revoltar-se pel que ja tenen ara el Banc de Santander o el BBVA a la Catalunya dependent d'Espanya. La por pel model sanitari, d'habitatge o d'avortament del futur, que serà el que nosaltres vulguem, val per tenir dubtes sobre la independència, però no per a qüestionar la dependència'. Es pot dir més alt, però no més clar.

Sobre el ple de l'Estat de la ciutat de la setmana passada un parell de reflexions: el govern de Convergència i Unió ha fet els deures i els ha fet amb nota de notable. No ho dic jo, ho diu la ciutadania a través de l'observatori sociològic i ho diuen els indicadors econòmics i socials de la ciutat. Els partits de l'oposició com sempre: sense model de ciutat, fent discursos retòrics sense aportar dades i donant lliçons de quina és la ciutat que volen els santcugatencs malgrat que els santcugatencs fa molts anys que no volen que governin la ciutat.

No voldria acabar aquesta columna d'opinió sense recordar que demà dimarts a les vuit del vespre al Teatre-Auditori l'alcaldessa Mercè Conesa presentarà la seva candidatura per a les properes eleccions municipals, un acte que comptarà amb la presència del president de Catalunya, el Molt Honorable Artur Mas. Hi esteu convidats!

Jordi Puigneró i Ferrer és regidor de CiU i membre de l'executiva comarcal de CDC