El 23-F

Blai Blanquer

Publicat: el 18/ago/14
Opinió| Columnes

S'ha d'haver passat dels quaranta perquè la data del 23 de febrer causi inquietud. Els joves interessats per la història, només poden estar 'informats' del que va passar al Congrés dels Diputats de Madrid, ara ha fet trenta-un anys.

Però els que per edat vàrem seguir aquella llarga vetlla, quan la recordem encara se'ns posa la pell de gallina: el que ja consideràvem superat estava succeint: els tancs sortiren al carrer. No ens en sabíem avenir del riscos que corríem.

Hi ha experiències molt pitjors, però aquella no l'hauríem d'arxivar. L'intent de cop d'estat es va produir quan només portàvem sis anys de treballosa recuperació democràtica després del règim dictatorial. Això pot explicar moltes coses.

Però, anem amb compte a no simplificar: a Ucraïna, que ja portaven 20 anys de llibertat després dels 60 de fèrria dictadura, aquest estiu no es veia a venir un hivern sagnant com el que sofreixen.

Hem de prioritzar la pau al preu que sigui, sense defugir els conflictes, tal com feia Jesús. Això reclama el control dels impulsos, de les paraules i els gestos. La discòrdia i la violència (ho estem veient en molts indrets del món) són com un lleó adormit. El soroll de les passions pot despertar-lo. Déu nos en guard!

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià


Columna publicada originalment el 23 de febrer de 2014