Antònia Font

Daniel Ruiz-Trillo

Publicat: el 28/jul/14
Opinió| Columnes

El quintet mallorquí, que aquesta setmana ha anunciat la seva dissolució, va triomfar fa uns mesos a Sant Cugat, com van fer a tot arreu durant més de quinze anys. Ells van fer gaudir, ballar i xalar més de dues i més de tres generacions, gràcies el pop sideral, al món marcià i al pop mediterrani, és a dir, català.

Ells van ser nous, diferents i frescos i, com a conseqüència, van crear escola. Des dels taxis fins a les bicicletes dels Països Catalans -i les naus espacials del sistema solar- han vibrat amb les seves melodies.

Però el millor d'ells era la poesia, amb unes lletres plenes de metàfores, de surrealisme, de realisme i d'intimisme estil romàntic que defuig els tòpics i fa lligar les lletres amb els números: 'Mil cent cinquanta condons', 'escures una cuina de tres dies' o 'què tal si me dius que m'estimes durant els següents trenta mil dematins?'.

Sense ells cinc, tinc fred, però les lamparetes sempre ens escalfaran.

DANIEL RUIZ-TRILLO és escriptor
darrutri@gmail.com

Columna publicada originalment el 30 de novembre de 2013