Què devia passar?

Blai Blanquer

Publicat: el 13/jul/14
Opinió| Columnes

No és igual tenir notícia que hi ha hagut un crim que saber que el dia 2 de juliol, a Jerusalem, el jovenet Mohamed Abu Jadeir va ser ferit al cap i després cremat viu, per venjança. Conèixer aquests fets esgarrifosos ens fan posicionar davant de la crua realitat.

Per avaluar els nostres ancestres, disposem de poques dades. Potser sabem el nom, la pàtria, la condició, l'època i la suposada causa de la seva mort. Tot fred i llunyà. Aquest és el cas de Cugat, de Barcino, cristià i màrtir de l'emperador Dioclecià, que feia desaparèixer la memòria dels caps de brot dels cristians que liquidava. Segles més tard, per valorar la seva aportació, s'explicaven relats versemblants de com devia ser la seva vida, la seva mort. Són les anomenades 'passions dels màrtirs'. No inventaven la història, sinó l'èpica que apropava i feia comprendre una mica les raons i el coratge del màrtir. El Sr. Josep M. Jaumà va fer un exercici semblant en escriure l'obra teatral 'El màrtir Cugat'. No pretenia fer història ni repetir l'èpica medieval, sinó apropar-nos als conflictes de consciència que viuen les persones honrades, com els màrtirs. Dissabte 26, vigília de Sant Cugat, a les 10 de la nit. es representarà al claustre: serà una festa de fe i cultura.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià