El coet incendiari com a diversió
Victor Alexandre
Publicat: el 27/jun/14
Opinió|
Columnes
Aquest dies, arran de la celebració de sant Joan, sant Pere i la Festa Major, les minideixalleries de Sant Cugat han quedat fora de servei en previsió dels incidents que sovintegen. Es diu que la mesura és perquè algunes de les restes que s'hi dipositen poden ser combustibles, cosa que és certa, però hi ha un altre motiu.
El segon motiu que obliga l'Ajuntament a prendre una mesura com aquesta és l'incivisme d'algunes persones, que tenen tendència a llançar coets a l'interior de les minideixallaries pel simple caprici de divertir-se. Els individus primaris es diverteixen així. De fet, no en tenen prou de practicar aquesta mena de barbaritats en els contenidors de piles, bateries, bombetes, cartutxos d'impressora i aparells electrònics que hi ha al carrer, també ho fan en espais privats, com ara habitatges. Sense anar més lluny, els veïns de l'edifici on jo visc hem vist com any rere any, en aquestes dates, hi havia gent que es dedicava a llançar coets dins la bústia exterior per tal que es produís un so eixordador i que es calés foc.
Confesso que no em molesten els coets. Pertanyo a una generació en què la canalla gaudia de tres revetlles, sant Joan, sant Pere i sant Jaume, i el nombre de coets que s'hi llançaven era infinitament superior als que es llancen ara. Res a veure. Però una cosa és la diversió tradicional i una altra l'incivisme com a manera de divertir-se. Potser algú, guiant-se per la imatge de Sant Cugat com a ciutat capdavantera de Catalunya en activitats culturals -es diu que només la supera Barcelona-, se sorprengui d'aquest incivisme, però és ben cert que existeix. I això ens obliga a admetre que no és or tot el que lluu, en el sentit que tenim individus que no han desenvolupat cap sentiment de pertinença. El sentiment de pertinença és vital en tota col·lectivitat, per petita que sigui, ja que incideix directament en les conductes individuals. Cal que tinguem present que la conducta és filla de la consciència i que, per tant, difícilment canviarem la primera sense canviar la segona.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat