La flaire del tell

Blai Blanquer

Publicat: el 22/jun/14
Opinió| Columnes

La calor sobtada ha convertit en estiu la primavera. Tot ha florit precipitadament i l'aire de les matinades ha transportat la flaire inconfusible dels til·lers que deu haver-hi qui sap on.

Encara que no es vegin, amoroseixen l'oreig amb la seva invisible presència. A les grans concentracions urbanes el més visible és el ciment i l'asfalt, el tragí dels vehicles i els tràfecs del ciutadans. Les primeres planes curulles de tota mena de conflictes ben amanits per la sorollosa publicitat posada al servei de vés saber quins interessos. Així ho vivim i així ho patim, Però hi ha més, molt més que tota aquesta boira baixa. En molts racons amagats floreix el tell de la tendresa. Tota obra bona, per insignificant que sembli, fa respirar esperança perquè escampa bondat. Jesús així ho creu, ho practica i ho ensenya. Condiciona la qualitat del ben obrar a la total discreció: 'Que la mà dreta no sàpiga què fa l'esquerra' i a la veritat crua: 'Aquesta vidua pobra ha donat més que tots'. La mirada de Jesús, ens ensenya a valorar el que hi ha de serè enmig de la tempesta i ens fa descobrir que enmig del jull, hi creix el blat. La festa de Corpus que celebrem els cristians ha de ser una vacuna contra el derrotisme i la inacció.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià