Escola bressol republicana a Can Vies

Ferran Villaseñor

Publicat: el 4/jun/14
Opinió| Columnes

Déu n'hi do com i de quina forma avancen les coses. En pocs dies ens ha anunciat l'abdicació el rei i la seva dimissió el tinent d'alcalde Josep Romero. Certament l'abdicació del rei, malgrat la seva previsió, ha sobtat. Crec que aquest és un dels símptomes que la transició, definitivament, ha acabat i que la generació que va protagonitzar aquest canvi cedeix (o hauria de cedir) pas.

Per analitzar aquest període (des del nomenament d'hereu franquista del rei, passant per l'harakiri de les Corts Franquistes, el govern de transició d'UCD, l'inici del govern de canvi global del PSOE, les 'irakades' d'Aznar, els ascensos socials de Zapatero i la seva desfeta i els plasmes de Rajoy) caldrà temps i anàlisi històrica. Malgrat tot, com sabeu, no hi ha una història hi ha vint-i-una.

I ara què? Per començar cal posar sobre la taula un (majoritari, espero) sentiment republicà tant a Catalunya com a l'Estat. Cal escoltar les nombroses concentracions realitzades arreu, i també a la nostra ciutat.

A la concentració local vaig estar juntament amb altres companys del PSC de Sant Cugat. No podia ser d'una altra manera, en aquella concentració cadascú defensava el seu concepte de república, un concepte que implica bàsicament igualtat de tots els homes i dones davant de la llei i que les urnes triïn els dirigents polítics i no ho facin les nissagues. Evidentment aquest plantejament republicà és escaient per al Regne Unit, Holanda, Espanya o qualsevol altre país existent o nou.

Un partit no és una secta, i en aquest sentit el meu posicionament (segurament no és el mateix que en les direccions del PSOE o PSC) és que cal que la ciutadania es pronunciï sobre la forma d'Estat (monarquia o república) i que aquest procés (referèndum) formi part d'una reforma constitucional. I evidentment votaria sí.

Pot semblar una posició no majoritària (que també han fet altres com la Federació del PSC de Barcelona o els socialistes del País Valencià, Illes Balears, Galícia, les Joventuts Socialistes o la comissió executiva del PSC de Sant Cugat) però crec que és la més justa i que forma part de l'ADN dels socialistes catalans i espanyols.

Certament el conflicte de Can Vies és de difícil resolució partint de la base de frontisme, un frontisme que el govern municipal de Barcelona ha incendiat. El govern municipal de Barcelona no ha calculat bé com una actuació concreta pot esdevenir una corretja de transmissió. Els pactes sempre costen molt més però són més segurs i duradors. En aquest sentit, crec que cal diferenciar clarament entre les legítimes demandes d'usuaris i veïns de Can Vies amb les operacions de destrucció de determinats grups que solament cerquen això. Ells boicotegen una acció ciutadana i social legítima, igual que passa en altres concentracions com les de l'1 de maig. D'altra banda, barrejar el que està passant a Can Vies a un atac contra el 'procés' em sembla simplement simplista.

No es podia haver pactat abans la reforma del centre social?

D'altra banda, també, és de justícia separar les accions del govern municipal de Barcelona de les accions que desenvolupa el seu mateix partit en altres municipis i que se suposa que no tenen res a veure amb el conflicte a Sants. En aquest sentit cal rebutjar les pintades realitzades a la seu de CDC de Sant Cugat i a altres ciutats.

I com que tot va passant molt ràpidament... a Sant Cugat s'han pogut provar les ulleres Google Glass (visca la publicitat), cosa que va en la línia del 'santcugatisme', la Generalitat continua sense pagar el seu percentatge a les Escoles Bressol, fet que suposarà que molts municipis hagin de tancar-les.

FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC