Qui pla aprova, any empeny

Pot semblar estrany però Sant Cugat deu ser una de les ciutats amb més plans de tota la rodalia. N'hi ha per tots els gustos i per resoldre gairebé tots els problemes que podem tenir com a ciutadans i ciutadanes. En repassarem alguns.

Podem començar pel Pla de biblioteques, que ve de lluny i que determinava que la biblioteca de Mira-sol seria la central i vet ací que s'ha convertit en una de barri. Tenim un pla de Cultura que es va aprovar el 2005 i que era tan complet que no s'ha arribat a portar mai a terme, almenys en tota la seva dimensió. Deu ser per aquest motiu que ja se n'està elaborant un altre, per veure si té més recorregut.

Un altre d'important va ser el Pla d'Equipaments, que va comptar amb sessions participatives, conclusions i molt de rebombori, però la majoria de resolucions s'han quedat en paper mullat, potser per falta de mitjans o potser, sobretot, per falta d'interès.

El 2012 se'n van aprovar dos: el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament, Pau i Drets Humans, vigent fins el 2015, i el Pla local d'Habitatge, que ens ha de servir fins al 2017. No podem negar que ambdós són ambiciosos i que abasten aspectes fonamentals dels drets de tota la ciutadania. He de confessar que ignoro què se n'ha fet del primer i pel que fa al segon, les circumstàncies han obligat a modificar-lo pràcticament a cada ple.

L'any següent s'aprovava el Pla d'Igualtat, que havia d'abastar a tota la ciutadania i que era especialment important pel nostre grup. No s'hi podia afegir res, ja que contemplava tot allò que calia fer per aconseguir de la igualtat de gènere un divisa cabdal per la nostra ciutat. L'única pega és que no contemplava quin equip el portaria a terme i amb quins mitjans econòmics el tirarien endavant. Res no és perfecte!

A finals de 2013 es va aprovar el Pla estratègic de Turisme, una elucubració teòrica difícil d'entendre, però que vol fer de Sant Cugat una ciutat diferent, on els turistes no vindran a veure només el Monestir, sinó Esade, el CAR...

En breu aprovarem de forma definitiva el Pla de Mobilitat, que ha suscitat al·legacions diverses i alguna oposició irreductible, però com que està previst que duri fins el 2018 doncs hi ha temps per rumiar-s'ho i, fins i tot, per fer-se enrere del que calgui en un moment donat.

I encara ens queden pendents d'aprovar el Pla de Joventut i el de la Infància, que no cal insistir en la seva importància donat que la nostra ciutat és una ciutat de nens i de joves, encara que a aquests no se'ls ha fet massa cas fins ara. Finalment, i per concloure, tenim damunt la taula el Pla d'Inclusió Social, que pot ser de vital importància en els temps que corren i pitjor que correran.

Així doncs, me n'han sortit 11, esperant que no me n'hagi deixat cap. No cal dir que tots s'han fet amb participació ciutadana, encara que em sembla que la majoria de santcugatencs i santcugatenques pot ser que ignorin què ha passat amb tots aquests plans i si realment serveixen per facilitar la vida dels habitants de casa nostra.

ROSER CASAMITJANA és regidora d'ICV-EUiA