DIVINA COMÈDIA HUMANA (Gianni Schicchi i Suor Angelica)

Arriben a Sant Cugat de la mà dels Amics de l'Òpera de Sabadell, “Suor Angelica” i “Gianni Schicchi”, dues òperes en un acte que formen part del “Triticco” puccinià. La incansable Mirna Lacambra al capdavant dels Amics de l`Òpera porta una vegada més al Teatre Auditori, i amb ànim de popularitzar l'òpera, una producció itinerant per tal de commemorar el 150è aniversari del naixement del compositor de “La Bohème”.

Giacomo Puccini escriu les tres peces del seu tríptic, les dues òperes que varem veure ahir a l'auditori més “Il Tabarro”, una tràgica i fosca història, pensant que es representaran juntes. La posteritat però no sembla haver fet massa cas al compositor, i sovint aquestes peces s'han representat per separat o formant conjunt amb òperes d'altres compositors, des de la seva estrena al Metropolitan Opera House de Nova York el 1918 (l'Europa convulsa per la primera guerra mundial no estava per òperes).

Sembla que Puccini i el llibretista d'ambdues peces Giovachino Forzano, almenys pel que fa al “Gianni Schicchi”, parteixen d'una al·lusió a aquest personatge real que Dante situa a l'infern en la seva “Divina Comèdia”, per la seva fama de suplantar personalitats.

La primera història, la de la desgraciada “Suor Angelica”, òrfena i mare soltera condemnada de per vida a un convent, estaria més aviat en l'esfera del purgatori que li fa passar la seva Tia Princesa, separant-la del seu fill acabat de néixer. La pobra monja només és podrà guanyar el cel gràcies a la intervenció de la Verge Maria que li permet veure el seu fill, que per més Inri, ha mort. Una història amb una trama lineal que té per origen un dels múltiples miracles medievals atribuïts a la Verge, i que musicalment té l'interès i l'originalitat d'un repartiment per a personatges i veus femenines, amb fragments d'inspiració melòdica i una música d'una delicadesa que podríem qualificar de femenina, amb un final musical inconclús.
El més notable d'aquesta primera òpera va ser sens dubte la intervenció de la contralt Mariel Aguilar en el personatge de Tia Princesa. La seva veu profunda, el seu parafrasegi i la composició del personatge de la perversa tia de la protagonista, van estar a una gran altura. La soprano Miki Mori també va brillar amb llum pròpia en el paper de Suor Angelica, en una partitura de difícil execució ja que es mou constantment en el registre dels aguts, amb especial dramatisme en el “Senza mama”. La correcció i les bones qualitats de moltes de les intèrprets de l'entorn dels Amics de la Òpera, va ser la tònica dominant de la resta de cantants i del cor. De la mà de Daniel Martínez, l'Orquestra Simfònica del Vallès i el cor van sonar amb delicadesa i lirisme, amb troballes escèniques com la del cor i intèrprets entre bambolines i l'escena buida i només il·luminada.
L'altra peça, “Gianni Schicchi”, és una òpera bufa. En aixecar-se el teló ens trobem una situació amb tots els familiars plorant, no tant per la mort de Buoso Donati, de cos present, sinó per que ha deixat l'herència als frares de la ciutat, fins que el jove Rinuccio proposa l'ajut del camperol Gianni Schicchi, el pare de la seva promesa Lauretta. El protagonista se les enginya per suplantar el mort, ara moribund, i fingir una última voluntat fent un nou testament, que se suposa que serà en favor dels familiars i no dels frares. El que succeeix és que Gianni Schicchi decideix fer el testament a favor d'ell mateix. Els familiars, que han de pagar els costos del notari i dels testimonis, se senten enganyats i pagant el beure i saquegen la casa emportant-se'n tot el que poden.

Amb aquesta divertida i alliçonadora història el públic, i sobretot el director escènic, es varen poder rescabalar de l'ensopiment i la carrincloneria de la primera producció. Pau Monterde va jugar amb mestria amb uns personatges propers a la “comèdia dell arte”, imprimint-los un ritme àgil i una gestualitat i comicitat molt treballades.

Una obra coral, amb molt bons intèrprets vocals i escènics, on destaquen l'experimentat Enric Serra amb moltes taules com a protagonista creïble de la història, el tenor César de Frutos com a Rinuccio, en especial a l'ària “Firenze è come un albero fiorito”, i la soprano Montserrat Martí com a Lauretta, que va cantar amb sensibilitat “O mio babbino caro”.

Al final Schicchi és dirigeix al públic i es justifica, tot queixant-se que Dante l'hagués situat a l'infern, quan la seva finalitat era tan noble com el fet de costejar el matrimoni de la filla, i demana l'aplaudiment del públic. Aquest es va produir per a orquestra, cantants i producció. Ja saben allò de “tot va bé, si acaba bé”.

Dolors Vilarasau


FITXA TÈCNICA

SUOR ANGELICA I GIANNI SCHICCHI
de Giacomo Puccini. Textos de Giovacchino Forzano

SUOR ANGELICA
Intèrprets: Miki Mori (Suor Angelica), Mariel Aguilar (La Zia Principessa), Amàlia Medina (La Badessa), Laura Vila (La Suora Zelatrice), Daniela Sarmiento (La Mestra delle Novizie), Eugènia Montenegro (Suor Genovieffa), Laia Puigmartí (Suor Osmina), Esperança Vergés (Suor Dolcina), Marta Valero (La Suora Infermiera), Alexandra Elzinga i Marta Planella (Le cercatrice), Laura Obradors i Carme Arrieta (Le novizie)

GIANNI SCHICCHI
Intèrprets: Enric Serra (Gianni Schicchi), Montserrat Martí (Lauretta), César de Frutos (Rinuccio), Mariel Aguilar (Zita), Albert Deprius (Gherardo), Elisa Vélez/Beatriz Jiménez (Nella), Joan Sebastià Colomer (Betto), Josep Pieres (Simone), Carles Daza (Marco), Ana Belén Gómez (Ciesca), Jordi Sánchez (Notari), Alexis Trejos (Metge), Ramon Cifuentes (Pinellino), Alexis Trejos (Guccio)

Director d'orquestra i del cor: Daniel Martínez. Director d'escena: Pau Monterde. Assistent d'escena: Miquel Gorriz, Disseny d'escenografia: Elisabet Castells. I·luminació: Nani Valls. Disseny vestuari: Eva Selma.


Producció: COR AMICS DE L'ÒPERA DE SABADELL. ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS



TEATRE-AUDITORI DE SANT CUGAT
Divendres, 16 de maig de 2008