Inicia sessió 
Registra't
Xavier Bosch als estudis de Cugat Mèdia / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Vaig descobrir el Quartet Gerhard, un quartet de joves que des de fa 13 anys toquen junts. Em vaig interessar pel nom del grup i per la figura de Robert Gerhard. Sabia que era un compositor de Valls, però poca cosa més. Vaig començar a investigar i vaig descobrir que és el gran compositor del segle XX, un català universal que va fer que la música evolucionés. Ell va ser el primer a tenir laboratoris de música electroacústica als anys 60 a casa seva, a Cambridge, on va marxar exiliat de Catalunya. Sense aquests sons que va inventar amb tota mena de ginys electrònics i manuals avui encara seríem a les beceroles de la música electrònica.
Per què Robert Gerhard és un personatge tan desconegut?
Per diferents motius, tant musicals com polítics i personals. Fa una música difícil. Va començar fent sardanes i música clàssica i tradicional amb mestres com Enric Granados i Felip Pedrell, però després ja va marxar a Europa i va ser un alumne avantatjat d'Arnold Schoenberg, que feia una música sense melodia més difícil d'entendre. Però Gerhard era un avantguardista, un trencador, un explorador musical. Per tant, se'n va cap a la radicalitat i la seva música és difícil. Per altra banda, va ser un exiliat republicà català de qui Espanya no en va voler saber res precisament per la seva condició de republicà en el temps de Franco. Es va exiliar a Anglaterra i té dos cognoms alemanys, de manera que quan arriba a Cambridge i esclata la Segona Guerra Mundial li diuen que es canviï el nom perquè fa pinta d'espia nazi. El que fa és canviar-se de nom i es passa a dir Roberto. Per tant, pels catalans no és català, pels espanyols no és espanyol i mai no va viure a Suïssa. A Anglaterra tampoc el reconeixen com a seu. Tot això ha dificultat molt la seva coneixença. Entre uns i altres l'hem condemnat a l'oblit.
Aquest documental és un exercici de recuperar-lo de l'oblit i homenatjar-lo?
Aquesta era la voluntat: reivindicar Robert Gerhard. Després cadascú ja jutjarà si la seva música li agrada o no. És una música difícil, però és una figura clau en la història de la música i de l'evolució musical. Algun expert diu en el documental que des de Monteverdi no hi ha cap compositor que fes evolucionar tant la música com Robert Gerhard. Un altre diu que Gerhard és a la música el que Joan Miró va ser a la pintura. Però a Miró el coneix tothom i, en canvi, a Gerhard no el coneix ningú. Pretenem que el documental pugui fer la volta al món i que les televisions del Japó, Corea, Alemanya i Anglaterra també vulguin saber qui era aquesta figura clau de la història de la música.
El públic potser està més acostumat a llegir-te. Per què has decidit fer un documental per a televisió?
Amb el meu soci Josep Badell, que és cineasta, director de fotografia, realitzador i més, fa 10 anys vam fer un documental de música clàssica, que és la meva passió, sobre el Josep Carreras i la seva lluita contra la leucèmia. Durant la pandèmia ens vam engrescar en fer aquest documental. En aquest sentit, es veu molta gent amb mascareta, també els del Quartet Gerhard, que els vam acompanyar en els seus concerts per Europa. El documental és també un testimoni del temps i context que ens ha tocat viure. La vida va de rampells i d'il·lusions i teníem la il·lusió de fer aquest documental. La rebuda està sent espectacular tant de la crítica com del públic. Estem molt contents.
Com heu integrat al Quartet Gerhard en el documental?
Són el fil narrador i conductor de la història. Robert Gerhard va estar buscant sons tota la vida i ells busquen la perfecció de cada nota i de cada so. Fa goig veure joves que porten tan integrada la cultura de l'esforç, que assagen vuit hores al dia, sis dies a la setmana, per excel·lir a l'hora d'interpretar una partitura. Això ens emociona. Els hem acompanyat en els concerts que han fet a Cambridge, que és on vivia Robert Gerhard, Hamburg, Berlín i altres llocs d'Europa.
On es podrà veure el documental?
A partir de gener, es podrà veure a la plataforma Caixa Forum Plus.
Amb què et quedes després d'haver acabat el documental?
Recordar-nos a nosaltres mateixos que la gent que trenca, que s'aventura, que arrisca en la creació artística, sovint en el seu moment no són compresos. Però amb els anys, se'ls acaba donant el valor que tenien en aquell moment, precisament per això: per trencar i per arriscar.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.