Neus Lladó: 'Conèixer testimonis d'altres mares t'ajuda a empatitzar amb la maternitat'

Protagonista d'una de les històries del llibre 'Mares. Crònica d'una situació límit'

La santcugatenca participa al llibre 'Mares. Crònica d'una situació límit', de la periodista Sònia Quer, que es presenta a Sant Cugat el 4 de novembre


  • Comparteix:

Neus Lladó, participant en el llibre 'Mares. Crònica d'una situació límit' / Foto: Cedida

Neus Lladó, participant en el llibre 'Mares. Crònica d'una situació límit' / Foto: Cedida

El confinament per la pandèmia de la Covid-19 d'ara fa tres anys és una situació que de ben segur tothom encara recorda i costarà d'oblidar i, fins i tot, de pair. Són múltiples les històries que cadascú de nosaltres tenim per explicar, i les famílies amb criatures és un grup de la societat que d'anècdotes té unes quantes. I és que si conciliar ja és difícil, amb una pandèmia pel mig i amb les criatures tancades a casa, encara ho és més. I de tot això en parla la periodista de la Xarxa Sònia Quer, que ha publicat el llibre 'Mares. Crònica d'una situació límit', on recull el testimoni d'una vintena de mares que han estat disposades a compartir la seva experiència per contribuir a trencar els grans tabús associats al fet de ser mare. Un d'aquests testimonis és el de la santcugatenca Neus Lladó amb la que hem parlat des de Cugat Mèdia. 'Mares. Crònica d'una situació límit' es presentarà el dissabte 4 de novembre a les 12 h a la llibreria Pati de Llibres.

ESCOLTA-HO

Com va sorgir la teva participació en aquest llibre?
Amb la Sònia fa molts anys que ens coneixem i ella havia viscut la meva història de primera mà. Quan li va sorgir la idea de fer el llibre em va contactar.

I què et va semblar? Vas acceptar encantada o et va costar una mica?
No, no, la veritat és que ho vaig trobar molt bona idea que fes un llibre explicant les diferents visions sobre la maternitat i la criança i com havia estat durant la Covid. De fet, crec que aquesta part va estar bastant invisibilitzada en general i ella li va donar veu. No ens van tenir gaire en compte, ni tampoc als nens, i per tant vaig trobar que era molt bona idea.

La teva història amb la maternitat va començar al setembre del 2019, quan vas tenir els teus bessons. Estaves gaudint del permís de maternitat, es va acabar i just 15 dies després de tornar a treballar va arribar el confinament, a mitjans de març de 2020. Com recordes aquells dies de tornar a treballar després de la teva primera maternitat i el procés de tornar a la feina i, justament després, haver de tornar a casa?
Va ser tot una mica impactant perquè, a més, com treballo a Igualada... doncs clar el dia abans de tancar la zona (la Conca d'Òdena es va haver de confinar) jo hi era allà. Vaig tenir, entre cometes, molta sort de poder no estar allà just en aquell moment treballant, perquè sinó, m'hagués hagut de quedar separada dels bessons. Per tant, al poder ser a casa doncs per a mi, el confinament va ser molt bonic. La meva experiència va ser molt bona, va ser com allargar una mica el permís de maternitat. Teletreballava durant el dia, però almenys estaven allà amb mi. Em va enganxar en un moment molt bo per a ells, perquè començàvem amb la introducció d'aliments. Per tant, si hagués estat un mes abans, jo crec que sí que hagués estat molt més intens perquè donava el pit i era tenir-los 24 hores a sobre meu, un o l'altre, però aquesta fase ja l'havíem passat. El confinament pur i dur va ser molt positiu per a mi, per als nens i per als quatre, vaja, perquè van ser unes setmanes molt intenses, però molt bones. Crec que per a la gent que ho va viure amb nens de dos o tres anys, doncs segur que va ser molt més dur, no?, perquè volen sortir i es mouen més.

Però malgrat aquesta bona situació que descrius, hi ha una part negativa en tot plegat, oi? Quan un dels bessons es va començar a trobar malament i no sabien dir què tenia, i al final va resultar ser una intolerància. Suposo que la situació d'emergència sanitària no va ajudar a pal·liar de manera ràpida i eficaç la situació del teu fill. Com ho recordes?
Era bastant complicat perquè et feia por anar al CAP o a l'hospital, i no hi anaves. El fill es troba malament i et quedaves a casa. Intentaves el que fos per no anar-hi. Me'n recordo de les nits plorant moltíssim, però pensàvem que era o agafar la Covid o quedar-nos a casa i anar passant com podíem. Per telèfon va ser impossible, costava molt que et passessin amb un pediatre a Sant Cugat. No tenies un pediatre de referència que pogués fer el seguiment. Tot i que he de dir que el nostre pediatre, en concret, es va portar molt bé, i estem súper contents. Crec que ho haurien pogut fer millor des de Salut.

I un cop us van desconfinar i vas haver de tornar a treballar fora de casa, com et vas sentir? Tu aquell pas ja l'havies fet tot just unes setmanes enrere, no sé si per aquest fet et va resultar més fàcil?
Jo vaig portar molt pitjor la segona vegada que la primera. La primera vegada he de dir que fins a un punt necessitava respirar una mica. Però la segona vegada ho vaig portar súper malament. Per sort, tinc una feina que m'agrada molt.

De fet, tens una empresa de globus aerostàtics i ets enginyera aeronàutica. Creus que les empreses estan preparades perquè els progenitors, independentment del gènere, puguin conciliar?
És complicat, és complicat. Jo sí que tinc alguna flexibilitat, però també moltes obligacions, clar. A mi la meva feina m'encanta, i m'encanta estar amb els meus fills, també. Jo dono el 100% a cada cosa que faig, a la feina i a casa i intento centrar-me molt a cada cosa quan soc amb allò. El que passa és que el que queda oblidat llavors és una mateixa. Vull dir que sempre et poses com al final de la llista.

Això passa sovint quan tens criatures. A tu t'ho deien, però no ho veies, i ara que ho vius penses que és diferent?
Sí. Sí, sí. A molta gent li passa això, que sempre es posa al final de la llista, i s'ha de trobar l'equilibri de tot plegat. La qüestió és trobar un balanç personal, professional i familiar. Que estiguis molt bé entre els tres àmbits i crec que és important centrar-se en cada àmbit independentment, sense pensar en l'altre àmbit quan no l'estàs desenvolupant.

No sé si has pogut llegir tot el llibre i les altres testimonis del llibre de la Sònia Quer. És important poder conèixer altres vivències?
Jo crec que sí és positiu perquè sempre pots empatitzar amb el com viuen altres mares la maternitat i més concretament durant la Covid, que és el que s'explica al llibre, que és en un moment molt concret. Penso que ens pot servir a nivell de vida, perquè cada mare viu la maternitat d'una manera diferent, i crec que estan molt bé els altres testimonis del llibre.

Creus que la maternitat està sovint o massa idealitzada o massa demonitzada?
Sí, costa una mica trobar el balanç. Depèn de quin llibre llegeixes (no precisament el de la Sònia perquè són testimonis reals) t'explicaran els extrems i jo penso que ni tant, ni tant poc. Jo visc una maternitat que no canviaria per a res, però és cert que vaig tenir un embaràs difícil i manca informació sobre el postpart perquè hi ha moltes coses que no s'expliquen.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Publicitat