Inicia sessió 
Registra't
Joan Molinera i Ubald de Azpiazu, amb els seus Panda / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Ubald: Aquest any ha estat molt dur. Hi ha hagut hi ha hagut més quilòmetres de cronometrada i de navegació sense marcar rutes. Ha estat molt difícil. El 2018 vaig fer 40,5 punts de penalització i vaig quedar tercer; enguany hem fet 314,5 punts de penalització i hem quedat segons. Ha estat molt dur.
Heu aconseguit la segona posició en la categoria de dues rodes motrius. Ha estat una cursa renyida?
U: He quedat segon a menys de tres minuts del primer, després d'haver fet 1.793 quilòmetres pel desert. I el tercer ha quedat a dos minuts de mi!
Joan, aquesta era la teva tercera vegada, però per una avaria al final no vas poder córrer. Com ho has afrontat?
Joan: Molt desil·lusionat. Quan vaig enterar-me que la reparació no es podia solucionar perquè no hi havia la peça de recanvi estàvem a 24 hores de passar les verificacions d'Almeria. Em va ser impossible participar-hi. Ho he viscut des de l'amargor, però des de la gran alegria del resultat de l'Ubald i el seu fill. Tot plegat ho he seguit per internet o per trucades amb ells.
Des de casa ho heu anat seguint. Ha quedat en família!
J: Sí, a través d'una app de l'organització i d'un localitzador que porten al cotxe podíem conèixer on estaven, però no la classificació. Al final del dia, cap a última hora, sortia una classificació, però mai era final. Així, com que, per sort o per desgràcia (riu) em llevo molt d'hora al matí, cada dia a les 6 h buscava com havia quedat la classificació. Allò era un motiu de satisfacció increïble: dia a dia progressava. Llavors, jo avisava la seva dona, l'Anna, per dir-li com anava.
Com és la cursa?
U: Comença a Almeria, on fem les verificacions, i agafem un vaixell fins a Nador, des d'on anem fins al llac Mohamed V. Aquesta és l'etapa zero i l'endemà comença l'etapa 1, que anava fins a Anual (393 quilòmetres). La segona anava fins a Meski (333 quilòmetres), la tercera fins a Merzouga (189 quilòmetres). Després fins a Tafraute Sidi (197 quilòmetres) i, posteriorment, fins a Ait Hammou (292 quilòmetres). La sisena etapa arriba fins a Marràqueix (309 quilòmetres). En total, comptant l'etapa zero, són 1.793 quilòmetres de raid.
Era el quart any que hi participava i hi he anat amb dos fills i amb la dona. Ara hi he anat amb l'Ignasi, que era l'últim fill que em faltava.
Quina ha estat l'etapa més dura?
U: La primera, que era la més llarga, perquè ens vam trobar una tempesta de sorra que va durar força hores. Em vaig trobar una el 2018, però va durar mitja hora. Aquest any la vam travessar tota i no hi vèiem res! Ens guiàvem amb els graus! Ha estat molt dur hi ha hagut molts retirats.
Això de la tempesta espanta!
J: Jo em vaig enterar al vespre, quan vaig parlar amb ell per telèfon. Jo n'he viscut bastants, de tempestes al Marroc, i l'orientació és molt difícil. El llibre de ruta et guia amb referències, però amb la tempesta, si el copilot no va molt centrat, és difícil: ha de saber els metres i els graus! No portem GPS perquè l'organització només ens deixa una aplicació on tot va per graus, velocitat i distància. La feina del copilot va ser increïble!
U: Per a molta gent era la primera Panda Raid i van quedar molt tocats. La prova és que ha estat l'any amb més retirades: 53 en la categoria de dues rodes motrius. Ha estat un any molt dur.
Joan Molinera i Ubald de Aspiazu / Foto: Cugat Mèdia
Més que com una competició, viviu la Panda com una manera de compartir la vostra afició amb altra gent. Qui us heu trobat?
U: Hem trobat persones que coneixíem, però poques. Hi ha hagut molta gent nova. Sempre és bo trobar-se gent que veiem d'any a any. A més, és un ral·li solidari on s'ajuda la gent dels poblats del dessert, de l'Atlas cap al sud.
I hi ha companyerisme! Quan trobes un cotxe parat, preguntes si tot va bé per ajudar. Jo vaig ajudar uns nois a qui se'ls havia trencat un suport de la ballesta i em van demanar si tenia algun tros de fusta per arreglar-ho i arribar al campament. Els vaig deixar tacs de fusta. Quan et passa alguna cosa sempre hi ha algú que para i t'ofereix ajuda.
Com us comuniqueu? Perquè hi ha gent de més enllà de les fronteres...
J: Bàsicament hi ha espanyols i catalans, i també molts equips italians. També anglesos, belgues, francesos, eslovens, alemanys... El meu fill parla diferents idiomes i es comunicava amb tothom, però acostumen a fer vida entre ells.
En una altra cursa, Ubald, el teu cotxe es va quedar encastat entre dos rius i va haver-hi feina per treure'l. Alguna anècdota enguany?
U: Doncs no! He tingut la sort que mecànicament no s'ha trencat res; només he punxat una vegada, que és un èxit això. L'únic contratemps va ser que al resultat de l'etapa m'havien penalitzat 500 punts per arribar tard al control horari, i això m'estranyava. Vam fer una reclamació i l'endemà vam passar del 14è lloc al segon.
J: Era una penalització molt gran i no vaig estar tranquil fins que l'endemà no em va dir que li havien tret. La sorpresa va ser que ens pensàvem que sense la penalització seria tercer, i no: va passar al segon lloc!
I l'any que ve, què?
U: La setmana comencem a treballar. Haurem de començar a repassar el cotxe. És una raid fantàstica! Esperem que les empreses que han donat suport ho segueixin fent per assolir el primer lloc.
J: L'any que ve és a l'abril! Ens queden pocs mesos!
Ubald de Azpiazu
Vam haver de travessar tota la tempesta de sorra. No hi vèiem res! Avançàvem amb els graus. Hi ha hagut moltes retirades per culpa d'aquesta primera etapa.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.