Manel Ferrer (president de Collserola Iniciatives): "El repte més important que tenim ara és preservar Collserola dels incendis"

Cugat Mèdia entrevista Ferrer per parlar sobre la gestió activa del bosc del Parc Natural de Collserola


Temes relacionats

Catalunya i Collserola es preparen contra els incendis de sisena generació (13/gen/22)


  • Comparteix:

Manel Ferrer, president de Collserola Iniciatives, al programa Connectats de Cugat Mèdia/ Foto: Cugat Mèdia

Manel Ferrer, president de Collserola Iniciatives, al programa Connectats de Cugat Mèdia/ Foto: Cugat Mèdia

Collserola Iniciatives és una associació de titulars d'activitats particulars i propietaris de les finques rurals privades de Collserola, que actualment representen el 60% de les 8000 hectàrees que té el parc. Alguns dels eixos centrals de l'entitat, que es va constituir el febrer de 2021, són la gestió forestal activa i sostenible del bosc, el desenvolupament dels usos forestals, agrícoles i ramaders que afegeixin valor al territori i ajudin a preservar els valors ecològics, culturals i paisatgístics de la serra i l'obtenció de biomassa. Per conèixer a fons l'associació, el programa 'Connectats' de Cugat Mèdia ha entrevistat el president de Collserola Iniciatives i propietari de Can Ferrer, Manel Ferrer.

ESCOLTA-HO

Què és el que motiva la creació de Collserola Iniciatives?
Fa tres anys, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Consorci de Collserola volien que els propietaris tinguessin una veu única davant de les administracions. Aquesta iniciativa volia ser un paraigua per la gent que treballa, és propietària i fa iniciatives a dins de la serra de Collserola i, malgrat que l'entitat es va constituir, no es va arribar a inscriure. A principis de 2021,de la mà de Boscat, que ens ha ajudat molt, ens vam adonar que per tenir totes les subvencions que podíem demanar per la gestió dels boscos havíem de ser estrictament una associació de propietaris, que són els únics que poden aspirar a tenir aquests diners provinents de l'administració. Llavors es van canviar els estatus per garantir que tots els propietaris de finques rurals a Collserola poguessin ser associats de ple dret. També poden ser sòcies de l'entitat aquelles persones que desenvolupen activitats a la serra de Collserola, però no són propietàries, les quals tenen dret a veu però no a vot. Ara ens hem inscrit, estem començant i en aquest moment ens volem centrar en la defensa de la pròpia serra contra els incendis.

Has fet referència als propietaris que formeu part de l'associació. Ara mateix quants en formeu part?
Les administracions no ens poden lliurar els noms dels propietaris per la llei de protecció de dades, la qual cosa és una dificultat afegida i fa que els hàgim de buscar pel nostre compte o amb l'ajuda dels ajuntaments en alguna reunió. En aquest moment a la llista figuro jo com a president, en Jaume Bell, secretari de l'editat i propietari de Can Bell de Sant Cugat, i en José Antonio Gómez, que és el tresorer i propietari del Papiol. L'objectiu és que a la primera reunió que fem dels propietaris interessats puguem tenir la llista complerta. A més en aquests moments estem treballant amb el Consorci de Collserola per poder tenir un planell de les finques rurals particulars i públiques. Hem de tenir en compte que de les 8.000 hectàrees que té Collserola el 60% són propietat particular i el 40% són finques rurals públiques propietat de l'Àrea Metropolitana, els nou ajuntaments del parc, la Diputació de Barcelona i la Generalitat.

La gestió del bosc és la vostra principal tasca ara mateix?
Sí. Preveiem que cap a finals de gener es presentarà un document per preveure i gestionar aquelles parts de Collserola on és més probable que s'iniciï un incendi. Es vol evitar que es produeixi un incendi de sisena generació que cremaria Collserola del Papiol a Montcada. El que és més important en aquest moment és preservar el massís de Collserola dels incendis.

I des d'una visió pràctica com s'aconsegueix això?
Hi ha una gran dispersió de subvencions per la gestió dels boscos per part de les administracions, els ajuntaments i les empreses. Una de les nostres missions és trucar a moltes portes per obtenir els diners per aquesta gestió, ja que només des de la iniciativa privada dels propietaris de les finques és impossible fer la gestió forestal. S'hi han d'abocar molts diners i recursos.

En aquest full de ruta que voleu seguir també parleu de dinamitzar l'espai amb activitats agrícoles que s'han perdut, activitats ramaderes i l'obtenció de biomassa.
No és el mateix treballar al Montseny, on de cada tronc en pots fer fusta per a comercialitzar, que treballar a Collserola, que és un bosc relativament jove i els arbres són de mida reduïda. Tot i que és un projecte que encara està a les beceroles, una de les nostres idees és tenir tres o quatre punts on es pogués portar tota la biomassa a Collserola i triturar-la per aconseguir escalfar pavellons i locals municipals, per exemple, com ja han fet alguns ajuntaments. Individualment, això és impossible, però entre tots ho podem aconseguir.

Quin paper creieu que hauria d'assumir l'administració en tot plegat?
El document que s'està redactant ara és un pas important que han donat les administracions perquè per primera vegada hi haurà un únic full de ruta per protegir tota la serra de Collserola, i no serà que cadascú ho haurà de fer individualment des de casa. En canvi, les subvencions continuen sent un tema pendent perquè, si continuem fent el poc que s'ha estat fent fins ara, podem tenir un ensurt molt important. Hem de ser conscients del que representa tenir aquest parc metropolità, que ara està lluitant entre l'ús per a la població, que donades les seves característiques és molt intensiu i s'ha intensificat durant la pandèmia, i la seva conservació perquè no es faci malbé.

Quin termini té el pla que comentes?
Sí, és un pla a llarg termini per posar les bases d'una manera de fer i unificar esforços per gestionar el parc. L'objectiu és arribar a entendre Collserola com un únic espai a preservar el massís.

Però per la situació en què estem les actuacions tenen una certa urgència no?
Efectivament. Sembla que dels incendis només ens recordem a l'estiu, encara que hi ha hiverns que també són molt secs. Es tracta de posar fil a l'agulla amb una mica d'ordre tant a llocs on s'hagi d'actuar com els medis econòmics de cara a la preservació de tota la serra.

Entre les vostres missions, estaria la intenció de conscienciar la societat de la importància de mantenir els boscos en bon estat?
Sí, i jo crec que tenim molt camí a recórrer perquè molta gent no entén el que estem fent. Aquesta educació s'ha de treballar, juntament amb altres associacions, perquè s'entengui que el què s'està fent és un bé per evitar un mal major, com pot ser un incendi imparable.

És a dir, que també teniu en ment una programació d'activitats?
Sí, ens hem de posar amb la resta de propietaris per veure com ho fem, però estem molt entestats. Hem tingut contactes amb Arran de Terra, una entitat que vetlla per recuperar l'ús agrari del parc. A finals dels anys seixanta la superfície agrícola de Collserola era del 20%, i ara només de l'1,5%. Recuperar l'activitat agrícola és bo, no només pel que representaria en l'àmbit ecològic i econòmic per al pagès que treballa la terra, sinó que també perquè permetria una bona protecció en enfront dels incendis.

Heu trobat algun model a dins o fora de Catalunya que us serveixi de referència?
Collserola és un cas molt únic, perquè és un parc periurbà, quasi urbà, per la influència dels nou municipis que el formen i la gent que hi va. Per tant, el model ens l'haurem d'inventar una mica.

Resumint, la vostra prioritat és tenir el document que hem parlat no?
Efectivament. Després ja sortiran altres coses com el tema de la seguretat de la gent que viu en cases aïllades, del mal ús de la muntanya, de la brutícia... Naixem amb vocació absoluta de col·laboració amb les administracions.

Finalment, quina és la implicació per part de l'ajuntament de Sant Cugat?
Jo crec que per part de l'ajuntament la predisposició és absoluta el que passa és que té els medis i els recursos que té Sant Cugat per destinar-los a Collserola són els que són. No podem treballar individualment, i Sant Cugat veu clar que ha d'haver-hi una autoritat política única a Collserola que pugui gestionar un pressupost, i que en aquests moments no existeix, més enllà de l'alcaldessa de Barcelona o el Consorci, que és un organisme molt tècnic.


Manel Ferrer Collser

Es parla d'un incendi de sexta generació que començaria al Papiol i acabaria a Montcada. Per evitar això s'està redactant un document per gestionar aquelles parts més delicades on es pot iniciar un incendi d'aquestes característiques



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.