Genís Roca (expert en internet): 'Quan facis una cerca, busca 'rat-penat' en comptes de 'murciélago': defensa les eines del teu àmbit cultural'

L'arqueòleg expert en internet parla amb Cugat Mèdia sobre alguns dels trets principals de la societat del coneixement


  • Comparteix:

Primer pla de Genís Roca / Foto: Cedida a l'ACN per Fundació puntCat

Primer pla de Genís Roca / Foto: Cedida a l'ACN per Fundació puntCat

Segons la viquipèdia, Genís Roca és un expert català en Internet. A més, és arqueòleg i l'actual president de la Fundació puntCat. Cugat Mèdia l'entrevista aprofitant la seva xerrada sobre la societat del coneixement dins de les jornades 'Construïm país' d'Òmnium Sant Cugat.

ESCOLTA-HO

Ets un arqueòleg expert en Internet. No és una paradoxa?
Un arqueòleg estudia l'evolució dels humans com a societat, com a cultura, la qual sempre ha estat vinculada a les tecnologies. L'evolució dels humans és una evolució de la tecnologia. El foc, l'agricultura, la domesticació de les espècies, el ferro, el vapor, l'electricitat... Tot això són tecnologies. I, per tant, em sembla molt natural que un arqueòleg observi internet com una més d'aquestes tecnologies que fan evolucionar la humanitat.

Actualment ets el president de la Fundació puntCat. Què és?
La Fundació puntCat és una d'aquestes meravelles que tenim en el nostre país. Avui precisament fa 16 anys que els reguladors internacionals van acceptar la creació del domini '.cat'. Era la primera vegada que es generava un domini per atendre un entorn cultural, com és el català.

Explicat el context, el que fa la Fundació puntCat és gestionar i administrar a qui se li pot donar un domini '.cat'. Hem posat unes regles de joc com, per exemple, que sigui un espai web actiu i que utilitzi la llengua catalana com a llengua vehicular. La Fundació puntCat és un dels casos d'àmbit mundial i europeu de referència sobre com gestionar una identitat cultural a la xarxa.

Com has acabat sent el president de la Fundació puntCat?
La Fundació puntCat és una organització sense afany de lucre, no vinculada a cap govern ni a cap institució pública. És gestionada per un patronat format per deu membres. Aquests membres no són persones, són associacions o col·lectius. D'entre els deu membres, se n'escull un perquè sigui president. En aquest cas ho soc jo, en representació de la Federació Llull.

Tu creus que avui dia tot el que hem de saber es pot trobar a la viquipèdia?
Tot el que es pot saber, si jo ho hagués d'anar a buscar a algun lloc, seria a la viquipèdia. Perquè si no hi és allà, hi pot acabar sent, perquè és un espai de coneixement obert i col·laboratiu, on els col·laboradors no paren d'abocar-hi, amb rigor i amb criteri, continguts i propostes. Tant rigor i criteri tenen per a l'elaboració dels documents, com per la curadoria, és a dir, supervisió, revisió, etc. Per mi, més que un espai on hi ha moltes o poques coses, és un espai viu, i això és el que m'interessa. Si hi ha una persona que canvia de feina o mor, la viquipèdia s'actualitza. Per mi és una de les fonts de referència quan necessito informació.

Quin paper tenim cadascun de nosaltres per poder mantenir viva aquesta pàgina?
Podem jugar molts papers. En teoria, tothom pot escriure-hi, però s'hi ha d'estar preparat i s'han d'acceptar unes regles: que és un treball noble i desinteressat. Hi ha una part dels membres que el que fan és alimentar aquest espai de continguts, però altres, com jo, que no hem escrit mai cap article a la viquipèdia, però fem donacions econòmiques a la viquipèdia. I no cal ser ric, jo aquest any he donat 40 euros.

Així, pots generar documents, fer aportacions i encara una altra cosa: fer-la servir. Si pots triar, quan facis una cerca, busca 'rat-penat', en comptes de 'murciélago' a la wikipedia espanyola. Defensa les eines del teu àmbit cultural, que si no ho acabarem fent tot en anglès i amb mirada nord-americana o xinesa.

A la societat actual, quines conseqüències pot tenir el que s'anomena la fractura o escletxa digital?
Per mi, la capa digital et permet ampliar les teves capacitats. Gràcies a la capa digital, jo faig una gestió diferent de la meva salut, de la relació amb la meva família, amb el meu lleure, amb el meu aprenentatge. Si tu tens accés a la capa digital, pots estudiar a la UOC, pots buscar informació a la viquipèdia, pots quedar de formar improvisada... Hi ha moltes coses que tu pots fer d'una manera més còmoda, més fàcil i més àgil, gràcies a aquesta capa digital. Si no la tens, tens més dificultats per fer aquestes coses. Per tant, es tracta d'intentar que tothom hi tingui accés.

Això vol dir, d'una banda, coneixements: saps fer una cerca a internet? Ets sa, utilitzant això, o estàs caient en vicis i en defectes? I, d'altra banda, tens l'accés físic? Tens el dispositiu i hi tens connectivitat? Perquè hi ha gent que no té ni això. Saber utilitzar-lo, tenir les eines i tenir els accessos, o no tenir-les, és el que crea la fractura digital.

Té solució?
Sí, i de fet ho trobo fins a cert punt, normal, que hi hagi aquesta escletxa. Tot just fa 20 anys que tenim internet a les cases i als carrers. Som una societat en transició cap a una societat digital i és normal que tinguem feina a fer. La primera és sensibilització, perquè hem descobert que tenim bosses de població, sovint les més castigades, que estan sent greument perjudicades. Hem d'anar amb compte de no deixar enrere segons quins col·lectius i garantir que no els estem traient oportunitats.

A títol personal, què és el que et sembla més fascinant de la societat del coneixement?
Que renegocia la relació que tenim nosaltres, la ciutadania, amb la informació. Les tecnologies ens obren unes oportunitats d'organitzar-nos i coordinar-nos que fins ara no teníem. Les xarxes ciutadanes són més possibles que mai. A més, la informació ara és incontenible. Tot té problemes, clar. Els que van descobrir el foc, es van cremar, però no per això van deixar de fer-lo servir. Van adonar-se que l'haurien de fer servir amb prudència i amb una certa tècnica.

Nosaltres som la societat que està descobrint quina és aquesta prudència i aquesta tècnica que demana aquesta eina. I tenim companys de viatge que s'estan cremant, amb aquesta eina. Però clarament ens fa millors, ens permet fer coses que abans no podíem fer, i no hi renunciarem. El que farem serà aprendre'n, entrenar-nos i fer-la servir. Jo no soc víctima d'aquesta tecnologia. Jo formo part de la societat que ha triat aquesta tecnologia per tirar endavant.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.