43 anys de la primera Festa de Tardor
Publicat el 28/nov/19 per Àlex Berenguer
El 28 de novembre de 1976 se celebra la primera Festa de Tardor, a l'entorn del Monestir, i té un ampli ressò. La festa, organitzada per la Coordinadora d'Entitats, està marcada pel context històric, ja que l'esdeveniment té lloc un any després de la mort de Franco i mesos abans de les primeres eleccions democràtiques.
Per això, l'objectiu comú d'institucions, entitats i associacions de veïns és la recuperació de les llibertats. Es tria un lema contundent: 'Recuperem les institucions. Del poble per al poble'. La senyera, com a símbol de catalanitat, té una presència molt important.
La idea de la Festa de Tardor és que totes les entitats puguin manifestar-se fora dels seus locals, al carrer, i fomentar d'aquesta manera la participació popular. Hi són presents, entre d'altres entitats, associacions de pares d'alumnes, l'escola de belles arts i l'associació de dones. Els partits polítics i sindicats lluiten per tenir el seu propi espai però els actes que organitzen són impedits per la Guardia Civil, ja que no compten amb autorització oficial.
La gran preocupació dels organitzadors és aconseguir que la gent es vinculi a les entitats i que se sentin partícips del moviment associatiu i del fet democràtic. La primera Festa de Tardor també vol reivindicar el patrimoni natural i històric i reclama una reglamentació urbanística per la preservació de determinades zones d'interès historicoartístic o amb peculiaritats. Altres reivindicacions són el foment del català, ambulatoris, una casa de cultura pel poble, un institut, trens més barats i segurs... Sense el suport municipal, els organitzadors de la primera edició han de buscar recursos econòmics. I amb aquesta finalitat, se celebra una rifa amb 77 obres donades per artistes santcugatencs, al preu de 1.000 pessetes cadascuna. La rifa esdevé un èxit.
A més de les mostres i activitats de cada entitat en particular s'hi inclouen actes lúdics, com un Festival Infantil. La cloenda va a càrrec de l'Orfeó de Sants que interpreta 'El cant de la senyera', que posa dempeus tot l'auditori. El públic obliga amb la seva insistència a entonar 'Els segadors'.