El setembre i les vacances

Escric gairebé per pena d'aquesta gran secció. Un articlet meu ha estat des del dia 20 d'agost (avui és 10 de setembre, que bonic) penjat en un espai que en teoria es renova diàriament. Parlava de les vacances de l'agost i ara parlaré de les vacances del setembre.

Sempre depèn una mica de l'any que faci, però el temps de setembre acostuma a ser força animat. Hi ha núvols i xafogor i unes ventades, però també moments de caloreta i plou i hi ha tempestes i mai saps quin temps farà i potser hi ha dies que fins i tot fa fred però l'endemà sota del sol és com una primavera del revés.

Em sabria greu desitjar que bombin els que ara estan treballant. Si estàs de vacances, mira, és diferent. Sempre he pensat que la primera guerra nuclear (Hiroshima i Nagasaki van ser focs artificials) començarà quan tothom sigui a la platja, sobre la tovallola, i que els que siguin dintre l'aigua notaran l'aigua més calenta (quan esclati per exemple una bomba a Barcelona i s'estiguin banyant a Badalona). També pot ser de nit i que la gent s'estigui menjant pizzes en una terrasseta i la gent digui, tranquil·lament, sense atacs de nervis: Escolteu, i ara què fem?

Però bé.

Quan en teoria (aquí tot és teoria) tothom estava de vacances a l'agost i jo deia que els bombin els que es pensen que tothom està de vacances a l'agost, el Joan (Cafú, el Señor de los Anillos) va dir que un dia jo me n'aniria de vacances quan tothom fos treballant. Gràcies, Joan.

El setembre és una meravella, com tots els mesos de l'any.