Les dues cares de l'estiu

Arriba l'agost i tothom marxa. La ciutat queda mig buida i la ràdio també. Això, com tot a la vida, té alguns inconvenients però jo hi trobo molts més aspectes positius.

Tot i que aquests dies la redacció està desèrtica, Cugat.cat no fa vacances i, per tant, s'ha de continuar amb el dia a dia. Pels becaris, aquesta situació és fantàstica. Cada dia s'han de redactar notícies, agafar talls de veu, muntar vídeos, sortir al carrer, locutar butlletins... i és una gran oportunitat per aprendre.

Evidentment, hi ha moltes coses que faig malament i cada dos per tres he de molestar una mica els companys perquè m'ensenyin com es fa quelcom o com resoldre els problemes que van apareixent (sort en tinc de la paciència, l'ajuda i els consells de l'Oriol i el Marc, estic aprenent moltíssim amb ells i em venia de gust aprofitar aquest espai per agrair-los-ho).

Però amb tan pocs que som, la redacció està un pelet silenciosa (sort en tenim del Fabri, que segueix al peu del canó i ens fa riure durant el matí) i també es troba a faltar l'ambient i la gent que vaig conèixer al juliol.

I com és normal, els polítics de la ciutat també fan vacances. Durant aquest mes, localitzar-ne algun perquè et faci declaracions es complica bastant i potser quan aconsegueixes parlar amb ell (després d'haver-li deixat diversos missatges al contestador) no et sap dir res sobre el tema que li preguntes. Però suposo que és normal, fins i tot els polítics mereixen tenir uns dies de vacances.

Aquesta setmana me'n vaig de viatge, estaré uns dies a New York, potser a la tornada us explico l'experiència!