Em fa mal l'orella

No sé si és la calor o el fred, tan típics de l'estiu, però l'aranya que des de fa una setmana tinc instal·lada a la part dreta del coll ha tingut una filleta que se m'ha ficat a dins l'orella, i em fa mal. Les pastilles de Bucometasana que hi ha al lavabo de les noies no són mai suficients.

Amb els aparells d'aire condicionat que no se sap quina mena de temperatura treuen (hi ha moments que realment no es distingeix el fred de la calor), amb els 20 graus dels autobusos (almenys els de Barcelona), amb la xafogor i un sol terrible (avui hi ha núvols aviam si plou i tot s'inunda) el mal d'orella no s'atura.

Què diu que què? Que hauria d'anar al metge? Com? Quan? On? Per què?

Així que me'n vaig a esmorzar, que avui és dijous i hi ha mercat i és una meravella menjar-se una ensaïmada a la plaça del Monestir (oh, que bé, aquí no cal dir "la plaça d'Octavià") sentint el melòdic "Toh a treh euroh, toh a treh euroh" que et transporta a l'antiguitat pagana dels fenicis que venien amb els seus vaixells tan carregats de meravelles pantalons i cinturons boniques bosses per anar a la platja amb estampats de fantasia calcetes gegantines sabates talla única pedres precioses autèntics ossets Tous samarretes amb tirants sense tirants camises de màniga curta i fins i tot hi ha una parada on venen flors i tot és un bé de Déu fins que passa la brigada a quarts de quatre i s'endú papers i caixes i penjadors abandonats i pells de taronja.

Reprenc així les crítiques del Pep a la secció (aquesta secció) fent el 'cau d'orella' més cutre de la història.

Opinant per opinar, al final diem tonteries.