Carrincló?

A cau d'orella

Publicat el 1/jul/08 per Marc Sala

S'ha acabat la Festa Major. I s'ha acabat trobar-te pels carrers amics o coneguts que només et trobes un cop a l'any. Sortir al carrerper Festa Major es converteix cada any amb un recopilatori d'excompanys de classe, excompanys de feina...

Aquest diumenge em va tocar cobrir el Paga-li Joan, una de les tradicions més antigues de la Festa Major. Vaig de sondejar l'opinió dels assistents. I com sempre, per 'gustos colors', però em van sorprendre algunes consideracions.

Curiós que els qui amb més convicció defensen la vigència del ball del vano i el ram, amb expressions rotundes sobre la identitat del poble, tradició i arguments de pes similars, mai s'han mudat amb el seu millor vestit i han ballat amb un vano i un ram al passeig dels plàtans. Mentre que, qui opinava que era una tradició caduca, carrinclona (aquest adjectiu el poso jo), sí que l'han ballat en alguna ocasió i opinen que l'essència s'ha perdut. Vaja, que ja no és el mateix

Jo em preguntava: és el Paga-li Joan que no és el mateix o tots els qui hi han participat ja no són tant joves com quan desfilaven sota l'ombra dels plàtans.