Gràcies equip!!!

Les ordres abans de sortir a la pista són clares per part de l'entrenador: jugueu com equip, esforç, sacrifici i lluita. Això s'entén, però a l'hora de posar-ho en pràctica ja és una altra història. En canvi, la gent d'esports que treballa cada cap de setmana sap i posa en pràctica totes aquestes ordres. Ells renuncien al cap de setmana i s'esforcen perquè tot estigui a punt. Per molts treballar dissabte i diumenge és una utopia. Per ells: una altra manera de viure.

A tots ells els haig d'agraïr el seu esforç, la seva lluita, dedicació i compromís. De dilluns a divendres tothom treballa, però quan arriba el cap de setmana tot canvia. El difícil repte de renunciar al dissabte i al diumenge són paraules majors. Ho dic en primera persona. Vuit anys oblidant els caps de setmana i potser algun dia em cansaré, però encara tinc corda per estona.

Pedro, Mireia, Ramon, Victor, Dani i Jaume, que va marxar a mitjans de febrer, gràcies per fer-me sentir orgullós del vostre treball. Renuncieu a moltes coses, només ho sabem els que estem el cap de setmana, però el resultat és un treball excel·lent.

Com diria l'entrenador: 'hem passat moments complicats, però mai hem tirat la tovallola'. Felicitats nois, l'equip ha tret una nota molt alta. També vull agraïr a la meva parella la seva paciència i sacrifici pels caps de setmana. Amunt i avall. Molts cops sense veuren's o estonetes de 10 minuts. A ella també l'haig de felicitar.

I finalment a l'Anna González. Una noia a la que admiro. Treballa com pocs i en horaris intempestius com els nostres i crec que es mereix un reconeixement. Hi ha molta gent que sacrificaria els seus caps de setmana treballant? Si voleu fem una enquesta i a veure que passa. Gent de cap setmana només dir-vos: Merci, Gràcies, Grazie o gracias. Fins aviat.