A la ràdio amb crosses

Després de dues setmanes de baixa, la setmana passada vaig tornar a la ràdio. Em van operar del genoll i per això ara vaig amb crosses. I a la ràdio, també amb crosses, o i tant!

Per una banda voldria agrair a l'inventor/a de la cadira amb rodes, ostres tu! m'estalvia molts viatges a la fotocopiadora, ja que amb una senzilla empenta em planto davant l'aparell, llesta per recollir les meves impressions, i si m'apures les dels meus companys també, perquè d'embranzida en embranzida puc passar per les diferents taules de la redacció a repartir fulls.

Això sí, jo no tinc pas l'exclusiva d'aquest mètode ja que el nostre entranyable Fabri, també utilitza la seva cadira amb rodes de la recepció quan no li ve de gust caminar.

D'altra banda també haig d'agrair l'amabilitat dels meus companys, que s'ofereixen a portar-me coses, anar a buscar-me aigua, etc. Jo a canvi, em comprometo a agafar totes les trucades que entrin a la redacció i agafar els encàrrecs que calgui. I fins i tot em conviden! Com que no puc anar fins al bar a comprar el cafè de torn... s'ofereixen i quan vaig a agafar el bolso per donar els diners diuen: "No i ara! no et moguis que ja et convido!" Doncs moltes gràcies!

En fi, un missatge per tots els convalescents de Sant Cugat, que sapigueu que es pot anar a treballar amb crosses sense problemes, només us fa falta una cadira amb rodes i uns companys de primera, com els meus!!!

Molt agraïda.