El teu 'últim' dia

En Marc Texidó, o el Marquitus com realment el conec, sempre ha tingut les coses bastant clares. Farà prop de quatre anys que el conec (encara recordo el dia que va entrar per la porta de l'antiga seu de Ràdio Sant Cugat al carrer Sant Jordi a saludar els seus companys del magazín de l'estiu del 2004) i des que jo li vaig dedicar el primer 'hola!' i el primer somriure sempre havia tingut una cosa al cap: Arribar algun dia a TV3.

I ara, Marquitus ho has aconseguit! Avui és el teu 'últim dia' a casa. A la casa on t'hem vist créixer i madurar, on t'hem vist passar dels 18 anys als quasi 23. On t'hem vist agafar el micròfon per primera vegada i improvisar qualsevol cosa amb gràcia, amb aquell 'no sé què' innat d'aquelles persones que saben, perquè ho porten dins, que fan el que fan perquè no estan fets per fer cap altra cosa. I tu ets un d'aquests. Ets periodista perquè vas néixer per ser-ho. I ara, t'has fet 'gran' i ens deixes. Tot i que diguis que és temporal i que només seran uns mesos, alguna cosa em diu que no serà així. Tornaràs per Nadal, com el torró, però crec que el teu camí tirarà per un altre costat.

En aquests quatre mesos que t'esperen per davant acabaràs d'aprendre tot allò que creus que no saps. Aprofita-ho! I ja veuràs com algun dia arribes allà on sempre han volgut ser. Al TN (com el Francino, i no el Pellicer!) al costat d'alguna de les teves muses (o...potser les dues. Què tal la Melero i la Solé alhora?) i jo darrera una càmera amb els 'pompons'. Sempre hem rigut d'això, però si continues lluitant i treballant com sempre ho aconseguiràs.

Tota la redacció trobarà a faltar aquest gran company i periodista! (jo trobaré a faltar trobar-me a qualsevol moment al meu gran amic a la redacció).