Juan Valdés o George Cluny?

Des de fa uns dies a la feina hem recuperat un vell costum: assaborir un bon cafè abans de posar-nos davant la pantalla de l'ordinador sense sortir de la redacció. I la veritat és que s'agraeix. Però nois, trobo a faltar les tertúlies del Bocadilly o l'Augusta amb els volcans de Cola-cao del Nacho!

Celebro però, que la insistència dels més cafeters i les més cinèfiles hagi donat el seu fruit. Senyors, tornem a tenir màquina de café, i és que les campanyes publicitàries -en alguns casos- serveixen per alguna cosa. N'hi ha prou posant un model atractiu perquè el producte resulti més bó si cal i ens acabi conquerint. Al final, és posible que no tinguem massa clar què ens agrada més si el producte o l'anunciant del mateix.

Jo, ara com ara ho tinc clar. M'agrada el café i després -perquè no dir-ho- el model. Si pogués faria com en el programa 'Sis a traició': m'ho quedo tot!

Per tant, reclamo el dret a tenir una màquina capaç de servir ficció. Si cal ho podem negociar en el pròxim conveni.

A Juan Valdés el veiem els dimarts carregat de monodossis..., a George Cluny molt en temo que l'haurem de continuar esperant.