El sistema

Fa uns dies el Joanmi ens va fer a uns quants una classe sobre el funcionament intern de la xarxa d'ordinadors, servidors, pàgina web, intranet i d'altres elements que conformen aquesta casa i que permeten que tots vosaltres, lectors i/o oients, podeu informar-vos del que es cou a la ciutat. Jo, que soc de lletres tancat, em sorprèn que gent com ell siguin capaços d'entendre tot això i el més important: que siguin capaços de detectar els problemes i arreglar-los.

Com a redactor coneixes el programa de redacció i saps adjuntar una foto a la notícia, o un link o un vídeo. Fa mesos algú et va explicar que has d'exportar una 'videodecla' a una carpeta determinada i no et pares a pensar res més. No penses que algú s'ha preocupat de crear aquesta carpeta, donar-li unes ordres perquè transformi aquell arxiu que tu penges amb un format es transformi en un altre apte per la web.

Al darrera del que els altres companys i jo utilitzem diàriament hi ha una feina d'organització de tot el sistema, de les bases de dades, etc, que ha estat enorme i ho segueix sent només per mantenir la 'casa' en bones condicions.

Sovint arribes a la redacció, obres la teva sessió i veus que triga uns deu minuts a obrir-se. Penses: la merda de sistema que torna a donar problemes. Potser, com deia el Joanmi el divendres, no és que el sistema sigui una merda, sinó que fa mesos que vas emmagatzemant arxius inútils que ralentitzen totes les operacions que el sistema té programades. Allò tant clàssic del 'és ell' (amb referència al sistema) ja no és el primer pensament. Ara s'ha convertit amb el 'seré jo?'.

Els usuaris del sistema hauríem d'intentar comprendre que el que a nosaltres ens sembla una acció sense importància, pot resultar un 'atac' directe al servidor i pot fer-lo caminar 'coix' fins que s'arregli.

És, salvant les distàncies, una mica com l'efecte papallona de la teoria del caos. Un petit 'error' o una mala pràctica a l'ordinador de la redacció pot tenir conseqüències imprevisibles a la nostra web i/o a l'altra punta del món. I més si tenim en compte que el servidor de cugat.cat es troba a Ohio.

Com se sol dir dels entrenadors de futbol, els periodistes som pel sistema un mal necessari. Sense nosaltres l'existència del sistema no té sentit , però gràcies a nosaltres tampoc pot dormir tranquil. Ni ell, ni els seus 'pares'.