La gràcia de ser periodistes

Cada matí em trobo, sobre la taula, una llista de temes a fer durant la meva jornada laboral que haig de repartir entre tot l'equip d'informatius que treballa als matins. Normalment aquesta llista és llarga i avui ho era igual. Arribes a quarts de vuit, t'ho mires i penses qui és el millor redactor per cada tema. A les nou està tot decidit i podem començar a escriure.

Però just quan queda tot tancat i els hi dones a cada redactor tres temes que poden anar fent fins quarts de tres passa alguna cosa que ho canvia tot.

Aquí a Sant Cugat coses d'última hora sense previsió no passen sovint, però avui ha passat i uns minuts després de les nou ja teníem l'accident ferroviari de la setmana a la Floresta.

Hem canviat ràpidament el 'planing' i ens hem mogut amb rapidesa per estar tots els punts del lloc dels fets. L'Oriol ha hagut d'anar amunt i avall per arribar a tot arreu, però ho hem aconseguit, i hem fet periodisme d'aquell que de tan en tan trobem a faltar.