Crònica de Brussel·les

Vas a dormir amb la il·lusió que demà agafaràs un avió i t'aniriàs de viatge... però aquesta alegria es transforma en una mandra horrible quan el maleït despertador sona a les 3 de la matinada - Les 3 !!!!! Però si acabo d'anar-me´n a dormir!!!! Amb resignada voluntat et lleves desitjant no haver-te ofert per anar a cubrir aquest viatge. Sempre parlo massa!!! En fi, segur que quan estigui a Brussel·les m´alegraré. Ara només vull arribar a l'avió i reprendre el meu son.

Aquí comença una crònica d'anècdotes viscudes en un viatge curt, però intens, de més 300 santcugatencs fent pinya per fer-nos sentir a Europa !
Fer arribar Sant Cugat per explicar a Europa les excel·lències de la nostra ciutat.

Aterrem a Brussel·les amb una gana feroç. El Paul, el Jordi, el Juanmi, el Pep i jo, decidim per unanimitat que, per fer una bona feina, primer cal esmorzar. Trobem un pub estil més aviat irlandès i allà decidim treure'ns “el gusanillo”. De pas, aprofitem per fer els nostres pinillos amb el francés.

El Pep, company de batalles a Brussel·les, és el primer en integrar-se al modus vivendi brussel·lenc.
- Una cervesa amb un croissant!!

Estranya combinació per la resta que decidim apostar pel tradicional café amb llet com acompanyament al croissant.

A les 11 hi ha una visita guiada per Brussel·les per la comitiva que ha arribat des de Sant Cugat.
Tot un personatge el guia. És italià però coneix perfectament la història de la ciutat. La visita comença animada: la Gran platz, el Manneken pis, el museu de la ciutat... sí, sí, tot molt maco però estem a 30 graus i aquesta temperatura fa poc creible que estiguem al nord d'Europa i que això sigui Bèlgica!

A mida que avança la visita el grup es va desintegrant. La calor es fa realment insoportable tenint en compte que ens hem abrigat per anar “al nord d'Europa” Els estoics que decidim continuar, demanem compasió al guia i que ens porti a beure una de les 1300 varietats de cerveses de les que presumeix Brussel·les.

Però el guia és immutable, continua parlant de Carlos V com si la calor no li afectés, clar vesteix màniga curta!!!

Arribem a la catedral exhausts. Sense dubtar-ho seiem directament als bancs, és obvi que necessitem un descans mentre el guia ens explica curiositats de les magnífica catedral i ens insisteix en lo “rembombantes” que són les “idrieras”.


Són les 15h i sense perdre el nostre origen mediterrani, ens disposem alegrament a anar a dinar.

- A les 3 les cuines estan tancades! Això és Europa!- ens escridassa un cambrer.

Comença aqui el compte enrere per trobar un restaurant on malgrat siguin les 3 passades, encara serveixin menjar. I després de varis intents frustrats i resignats a menjar uns entrepans d'un forn, un amable cambrer ens convida a seure en una taula que té en mig d'un carreror vianantitzat mentre ens parla excel·lències del Barça.
Dinem i ja és hora de marxar, li deixem un parell d'euros de propina però de seguida ens empenedim:

- Va !! que ens ha parlat del Barça, deixant-li un parell d'euros més !

I elevem la propina a 5 euros tot just adonant-nos que si vingués algú del Madrid, li faria les mateixes gràcies!


En el pròxim capítol... la baixes significatives del running a les 7.30 de la matinada, els nervis de la presentació i molt més!